Plaça de Sarrià

De tant en tant passo per la Plaça de Sarrià, i algunes de les vegades que hi passo entro a l'Església i m'assec una estona, a l'última fila. M'agrada aquest parèntesi de quietud. Normalment no hi ha ningú.

Un d'aquests dies veig que avancen pel passadís lateral, en direcció cap a la sortida, juntes, una dona molt gran i una altra de molt jove, que deu ser la seva cuidadora. La gran suposo que és cega, perquè du un bastó d'aquests per orientar-se, no per arrepenjar-se, i va agafada del braç de la jove. Les dues són més aviat baixes, la gran escanyolida, eixarreïda, la jove immensa, grassa, molt. Però sense morbidesa, dóna sensació de força, d'energia, es mou amb lleugeresa, malgrat el seu cos. Sembla que podria agafar en braços la velleta i dur-la sense cap esforç. Però va mirant el mòbil, no en treu els ulls, sembla que ni s'adoni que li penja del braç la velleta, i dic que li penja perquè és la sensació que dóna, va al seu remolc, amb el braç una mica estirat, una mica endarrerida, amb una expressió d'ensurt a la cara, de por, de fragilitat. Se la veu molt desvalguda.

Caminant d'aquesta manera, a un ritme que és pausat per a la cuidadora i forçat per a la velleta, la primera mirant impertèrrita el mòbil, l'altra intentant no despenjar-se del braç, arriben a la porta. Passa la jove ben pel mig, sense ni mirar l'altra, i la velleta, massa arrambada a la vora, es clava un cop contra el marc de la porta. No és que el fregui, es clava un bon cop. La jove ni se n'adona, segueix al seu pas, mirant el mòbil, amb la velleta penjant-li del braç, a la qual ja no li puc veure la cara.

Al cap d'unes setmanes, a la mateixa Plaça de Sarrià, a fora, les veig assegudes. La jove segueix absorta amb el seu mòbil, protegida del sol per l'ombra esclarissada dels arbres; la velleta, al seu costat, queda mig a fora de l'ombra. Falta poc pel migdia, estem al juliol, el sol crema, fa una calor asfixiant.

Potser li hauria de dir alguna cosa, a aquesta noia? I si ho faig i resulta que és pitjor? I si s'ho agafa malament i encara li toca més el rebre a la velleta? Podria molt ben ser, la pinta i l'actitud d'aquesta noia no convida a l'optimisme. No dic res. No sé si per covardia o per prudència.

On deu viure aquesta dona? Viu només amb aquesta cuidadora? Té fills o filles que se n'ocupen? Si és així, estan al cas de com funciona aquesta cuidadora? Moltes preguntes, cap resposta... segons com, millor, de vegades en casos així és pitjor saber les respostes. I de casos així o més o menys semblants malauradament n'hi ha, molts, de persones grans vulnerables, desprotegides, espantades...