El Domingo

Al final de l'estiu el més normal és trobar-te'l varejant els ametllers o collint i traginat raïms durant les veremes. Més endavant, enfilat a dalt d'una olivera i fent caure les olives, estenent i recollint les borrasses, buidant-les a la senalla i omplint els sacs. És fort, valent: quan treballa, de treballador ho és molt... fins que de cop i volta se'n cansa. Llavors, un bon dia, sovint sense avisar, desapareix.

Aleshores te'l pots trobar a la carretera fent autostop, pidolant a alguna parada d'autobús (si convé fent-se l'estrafet, en això és un artista), o engalipant algun rector perquè l'ajudi d'alguna manera, amb roba, menjar, diners. De xerrar en sap una estona, i d'etzibar troles, encara més. És molt espavilat. Quan estant fora del poble necessita diners, el seu cap barrina sempre pintoresques maneres per a aconseguir el que necessita. Per exemple, és capaç de localitzar el domicili d'algun parent d'algú del poble i ensarronar-lo ben ensarronat. Dient-li alguna cosa així com "que se li ha espatllat el camió" i que necessita 50 euros per a una gestió urgent, però "que no cal que es preocupin, que tot just arribi al poble tornarà immediatament els diners al parent". Li ha sortit bé més d'un cop, tot i que ara ho té més complicat, perquè les seves aventures amb els anys s'han anat fent famoses.

Ara ho ha deixat, però durant molt de temps, a més, sovint traguinyolava més del compte, amb la qual cosa encara se li complicaven més les relacions amb la gent. Però ni les desaparicions sobtades, ni les mentides ni la beguda han estat les principals raons que han fet que tingui ben poques simpaties. El que més incomoda són "les ximpleries" que de vegades diu, criticant aquell o aquell altre... No en sap gaire, d'estar-se callat.

Moltes vegades xerra una mica descarrilat, però d'altres, de tant en tant, fa comentaris o judicis tan precisos d'algunes persones i situacions que toca ben bé el voraviu, que punxa com un estilet. Segurament, sense ni ser massa conscient d'aquests encerts. Llavors, la manera de desactivar aquestes mossegades, aquestes càrregues de profunditat que deixa anar, sempre incòmodes en un poble petit en el que tothom es coneix, és qualificar-lo de ximplet i de poca-solta: com que no hi toca gaire, diu el que diu...

Tot i ser sovint una mica pesat, i de vegades fins i tot groller, el Domingo en el fons és una bona persona. Però com que ningú el veu així ni li ho diu, el més possible és que ni ell mateix en sigui conscient.