En Pau Polinari

Les úniques veremes que he fet fent servir encara portadores van ser amb en Pau Polinari. D'això ja fa més de trenta anys, potser trenta-cinc. Llavors ja no en feia servir ningú, de portadores. Perduda la seva utilitat original, es començaven a fer servir com a elements ornamentals, com tants altres estris del món rural, per a "decorar" entrades y parets de segones residències, i en el cas de les portadores, sovint per a plantar-hi flors.

Els pagesos ja s'havien passat al tractor i el remolc, aquest cobert amb una lona per tal que no en regalimés el suc del raïm. Ell, en canvi, seguia amb les portadores i el seu ritual, "atacant" el raïm amb el piló, perquè n'hi cabés més. Carregar i descarregar aquelles portadores caramullades de raïm era una feina de bastaix, pesaven moltíssim. L'única modernitat que s'havia permés era, a l'hora de dur les portadores des de la vinya fins al celler, la substitució del carro i la mula per un tricicle. Feia ell mateix el vi, era també un dels darrers pagesos que no duia el raïm al sindicat ni el venia a cap dels grans elaboradors.

Un diumenge, com que no veremàvem, a casa seva vaig fer una de les feines més educatives que he fet. No recordo exactament quin problema hi havia al pou mort de la casa, el que si recordo és que m'hi vaig ficar: aquell suc pastós de pixums i merda m'arribava fins a les cuixes. Recordo aquella mena de soterrani fosc, movent-me per aquella bassa terriblement pudenta, ja no sé amb quin objectiu... Però va ser una bona activitat didàctica, d'aquestes que t'ajuden a tenir una visió més definida de la realitat.

No recordo que en Pau Polinari ens apresses a l'hora de collir raïms. Com que els trajectes del tricicle des de la vinya fins el celler eren curts, perquè totes les vinyes estaven a tocar, sempre teníem portadores buides. Però de tant en tant ens deia que paréssim, i llavors reposàvem una mica. Mentrestant, ell fumava sense parar. Era baix, panxut, rodonet, de vegades bastant rondinaire: li venien rampells de crits... que marxaven igual com havien vingut, com si no hagués passat res.