El Richard

Quan em pensava que era un expert encenent focs a qualsevol indret amb una botja i quatre branques per fer-hi bullir l'olla, el Richard em va fer adonar que al seu costat era un aprenent. A la primavera, seguint la via del tren, venia caminant des d'Andalusia, per tornar-hi a la tardor. Durant els viatges, quan s'esqueia cuinava amb una petita olla o llauna que traginava, aixoplugant-se als refugis o coberts que coneixia de viatges anteriors. Era baixet i compacte, tenia un caminar lleugerament oscil.lant, una mica encorbat, com arrapat a terra, un caminar discret, econòmic en l'esforç, ben diferent del caminar més tibat dels excursionistes...

Si no recordo malament es deia Antoni, però li deien Richard en referència al protagonista d'una sèrie de televisió dels anys seixanta, buscat per l'FBI acusat d'un crim que no havia comès (Richard Kimball, "El fugitivo"). En el seu cas, sembla que fugia d'ell mateix, dels seus records... Es veu que la seva dona, ja feia molts i molts anys, l'havia enganyat i deixat, i no ho havia pogut pair. D'ençà d'aleshores sovint bevia més del compte i feia aquella vida de rodamón, fent algunes feines de tant en tant, en punts determinats dels seus trajectes. Era molt habilidós retolant menús als plafons o vidres dels restaurants, no només el text amb boniques lletres de cal.ligrafia, també ho podia adornar amb sanefes i il.lustrar amb un esplèndid escamarlà o uns quants calamars arrebossats. Quan estava seré, era una persona intel.ligent, afable, discreta, bondadosa, amb una mirada entre trista i somrient.

En una ocasió jo m'havia acabat de comprar una bicicleta. Una Orbea de passeig, nova, bonica, elegant, amb els frens de varetes, uns dels darrers models que es devien fer d'aquestes característiques. Era una bici molt robusta, a prova de tot, i veient que li feia il.lusió, en un moment donat sense pensar-m'ho massa la hi vaig regalar. No sé si li vaig fer cap favor. La va fer servir un temps... fins que se la va vendre, com de fet ja era d'esperar, per a comprar-se vi.

Aparentava molts més anys dels que tenia. Ja fa temps vaig saber que, durant un dels seus viatges, s'havia mort de fred.