Apunts - 2

L'escena passa a un barri d'aquests de gent benestant, tirant a luxós. Per la vorera ampla d'un carrer una mica costerut, un avi ben vestit, ben pentinat, ben afaitat, seriós, reconcentrat, enfila amunt assegut a la seva cadira de rodes elèctrica, controlant amb la mà els comandaments de la direcció i la velocitat, a bon ritme, com si tingués pressa, o com si volgués fugir d'algun mal humor, potser el de la revolta perduda contra l'edat, les malalties, la falta d'autonomia... Al seu darrera, una noia amb pinta de sud-americana, segurament la seva cuidadora, baixeta, grassoneta, amb una bossa del supermercat ben plena a cada mà, camina a passets menuts i accelerats, esbufegant i fent esforços per tal que no se li escapi l'avi malhumorat.