Apunts

Surto al carrer. Porto uns papers i uns llibres a la mà, me'ls fico a la motxilla i, despistat, provo d'agafar la bicicleta sense adonar-me que encara no l'he deslligat del fanal on l'havia deixat. Un home gran que tot just en aquell moment passa pel costat em diu, sorneguer i rialller: "Vigila, que amb tanta energia arrancaràs el fanal!". Em fa tanta gràcia la situació i l'acudit que se m'encomana la rialla i, després de deslligar la bicicleta, me'n vaig pedalant feliç i la mar de content.

--

Un indigent d'esquena, pixant contra la paret. Tatuat, pelut, la pell colrada, xuclat. Brut, amb aquella mena de brutícia greixosa i lluenta, amb solera, de setmanes o mesos. Vestit de negre, la roba mig esparracada. Quan acaba d'alleujar la bufeta es passa una bona estona remenant-se els pantalons i la samarreta, fins que sembla que queda d'acord amb el resultat. Llavors es gira, adopta un posat cerimoniós, estén els braços, amb les mans obertes i els palmells cap al cel, amb els ulls clucs. I comença a respirar de manera pausada i profunda, com si fes meditació.

--

Al costat d'un contenidor hi trobo una bossa amb un assortit de calçotets en bones condicions, nets, fins i tot amb olor de suavitzant. És una gran troballa: en aquest circuit de la roba que la gent no vol i per mandra de dur-la als punts de reciclatge la deixa al costat dels contenidors d'escombraries, no és difícil arreplegar samarretes, pantalons, jerseis, però uns calçotets, o uns mitjons, són peces molt escasses, excepcionals.