El Ciscu - 3

Un dia amb el Ciscu vam anar a veure el pis que el seu fill i la seva jove s'acabaven de comprar. De moment no tenien la intenció d'anar-hi a viure de forma regular, seguirien vivint al poble. L'havien comprat pensant en que els podria anar bé per a facilitar l'escolarització dels fills, els nets del Ciscu. I pensant també en el Ciscu, de cara a un futur no gaire llunyà, ja que començava a tenir una bona pila d'anys.

Un cop a dalt del pis, tot just oberta la porta el fill ens va deixar, perquè tenia algunes gestions per a fer. Vam quedar que al cap d'una estona ens trobaríem al carrer. El pis estava encara ben buit. Era més aviat petit, sobretot comparat amb la gran casa del poble on llavors vivien, un poble mig abandonat, on només hi quedaven tres o quatre famílies, de les potser quaranta que temps enrere hi havien viscut.

Totes les finestres del pis estaven tancades, però amb les persianes alçades: hi havia claror però no hi havia la més mínima ventilació. I el Ciscu es va tirar un pet. Un pet més, perquè sempre se n'havia tirat i mai hi havia patit. Al contrari, allò l'alleujava, que és el que s'escau en relació a una necessitat biològica com aquesta, tan natural i en general de mal controlar, sobretot quan no s'ha tingut mai cap interès en sotmetre-la a cap mena de disciplina.

Però aquell pet no tenia res a veure amb els milers i milers de pets anteriors. Engabiat en l'espai tancat i sense ventilar del pis, el seu impacte acústic i, sobretot, la seva difusió olfactiva, van causar uns grans efectes, podríem dir que espectaculars. Davant d'aquelles conseqüències inesperades, el Ciscu va posar una cara alhora de sorpresa i d'esfereïment, m'imagino jo que pensant en el difícil i incòmode que podia arribar a ser sobreviure en un pis com aquell, petit i hermètic, quan el curs natural de la vida, privat ja ell de poder treballar, fes que acabés vivint allí.

El problema dels pets (i en general el de les olors corporals intenses), si vius sol no existeix. Només es crea, o es fa evident (això podria donar peu a tot un assaig filosòfic), quan et sociabilitzes, quan vas "a la civilització". Llavors, a causa de la proximitat de la gent i dels espais tancats (pisos, tendes, oficines...), la cosa canvia de forma radical. Allò que passava desapercebut a l'aire lliure, als espais oberts, o fins i tot dins de les cases rurals en general espaioses i generosament ventilades, llavors adquireix una presència i una intensitat poderoses, de mal ignorar. I la vida es complica.