Olors -2

Un pet en un solitari i gran espai obert, o en un concorregut i petit espai. Al cim d'una carena o a dins d'un ascensor.

La brutícia i les males olors són relatives, no es pot establir un llindar objectiu per a diferenciar clarament el que es pot considerar netedat i el que es pot considerar brutícia. Depèn de molts factors, dels moments històrics, dels tipus de vida, de la feina, de la cultura, del accés a l'aigua i al sabó, de l'educació... I cosa també molt important, dels espais oberts o tancats on es visqui, perquè són elements determinants. No es pot intentar establir cap regle ni mesura mínimament objectiva sense tenir en compte aquesta variable fonamental de l'espai. Com més oberts són els espais, la tolerància a les presumptes males olors és més gran, augmenta: han de ser molt més intenses, abans d'arribar a ser molestes, en comparació a les que es poden detectar amb facilitat en un espai tancat, de manera especial si aquest espai a més de tancat és petit.

La cultura urbana moderna, cada vegada més uniforme, com més va deixa menys lloc per a aquesta mena de reflexions. L'obsessió per la higiene, l'assimilació d'aquesta higiene a qualsevol olor de sabó o de perfum (per intenses i ofensives que siguin, que de vegades ho són), és una mena de nova religió, un dogma revelat, una doctrina integrista que no admet gairebé cap controvèrsia: qüestionar-la, plantejar-li la més mínima objecció, et converteix de manera automàtica en una mena de porquet ideològic, mentalment brut, desfasat, antiquat, fora de la nova realitat higienista i asèptica.

Tot i reconèixer les innegables aportacions i avantatges de la higiene moderna (perquè tampoc es tracta de reivindicar l'olor de la suor confitada després de dies o setmanes de no rentar-se ni canviar-se la roba), de vegades potser se'n fa un gra massa, amb aquesta dèria de, o be "no fer olor de res", o be fer olor de patxuli, roses, menta, maduixa, xiclet o ves a saber què. Perquè avui, una olor "socialment acceptable" pot ser molt intensa i agressiva, això sí, sempre que no tingui la més mínima relació amb l'olor del cos, per lleu i subtil que aquesta olor corporal pugui ser. Per exemple, la gent està encantada amb aquesta mena de productes de "bones olors", per a "ambientar" els habitatges, quan de fet son un veritable càstig per a qualsevol persona que tingui unes cèl.lules olfactives i una sensibilitat general més o menys en bon estat.