Olors

Abans a pagès les cases estaven molt ventilades. En general de forma involuntària, perquè les portes i finestres no ajustaven massa i acostumaven a tancar més aviat malament. Això era un inconvenient relatiu, ja que també era en part necessari: per tal que tirés el foc a terra i no fes fum, calia que l'aire circulés amb facilitat, fos l'època de l'any que fos. Si al mig de l'hivern, nevant o glaçant, calia deixar la porta oberta, s'hi deixava, ja que si no el fum, sobretot si el tiratge era més aviat precari (cosa habitual), t'ofegava. El foc t'escalfava, això sí, la part del davant del cos, però l'esquena se't glaçava, si no havies pres la precaució d'abrigar-te-la amb un bon jec.

Per això en aquella comarca l'habitació del foc a terra en general era petita, amb un banc a cada banda del foc, fixats contra les parets laterals, de manera que l'esquena et quedés protegida mentre el corrent d'aire et passava pel davant. A d'altres comarques, amb habitacions més grans, el que s'estilava era els escons, aquests bancs més aparatosos, completament tapats pel darrera, des dels peus fins al cap, precisament per a protegir les esquenes, fos on fos de l'habitació on els posessis.

A més, a les cases es convivia amb el bestiar: les mules, l'aviram, els conills, els porcs, les cabres, les ovelles... amb els seus respectius pixums, cagallons i gallinasses. I encara calia afegir-hi, sovint, la femta humana a un racó del corral, barrejada amb la cendra del foc i la palla dels jaços, per tal que s'anés confitant i anés fent un bon adob.

En aquelles cases en les que els corrents d'aire formaven part de la vida quotidiana i en les que hi havia tantes olors intenses fent-se la competència les unes a les altres costava que s'arribés a fer molesta l'olor de les americanes i els pantalons de vellut, fets servir durant mesos sense rentar-se, de les camises i samarretes "allargades" durant setmanes... i els calçotets i els mitjons uns quants dies.

No és que aquella forma de vida fos un món de brutícia i pestilència, encara que des de la llunyania urbana i higienista ho pugui semblar. Senzillament, era un altre món, un món diferent.