El Jonàs de la Leocàdia - 4

De vegades el Jonàs em diu: "estem bojos, però no som rucs", i es fa un tip de riure. Ho diu quan m'explica les estratagemes que fan servir per a entrar tabac d'estranquis sense que el personal del centre se n'adoni, o com l'amaguen després, de formes de vegades molt enginyoses, perquè algun altre intern no els el prengui. Per exemple, fent clots als llocs més isolats i amagats dels grans jardins, vigilant que ningú els vegi quan els fan, enterrant-hi el tabac ben embolicat amb bosses de plàstic, per tal que si plou no es malmeti. Una altra mercaderia preuada i prohibida és el cafè soluble, que després del tabac és el que genera més transaccions entre els interns.

Tal com diu el Jonàs es pot estar boig, però s'ha de ser llest, sobretot si s'ha de sobreviure a dins d'un manicomi i no deteriorar-se encara més... Probablement, aquest estímul i aquest esforç de l'enginy per saltar-se algunes normes és un dels al.licients més poderosos de cara a sobreviure sense derrumbar-se a dins d'un centre d'aquest tipus.

Per acabar: el Jonàs diu exactament "estar boig", no "ser-ho". Ves per on, aquest és un altre fil que es podria anar estirant i que podria donar força joc...