Les cigonyes

Des de la finestra veig passar una de les dues cigonyes, amb el seu volar majestuós, lent, esplèndid. Ja fa dies que els seus dos polls sobresurten de les vores del niu. Un niu encimbellat al braç del contrapés d'una grua d'obres d'uns vint-i-cinc metres d'alçada. Les obres segueixen, quan cal la grua funciona, així que de tant en tant el niu es mou de posició, cosa que no sembla que molesti gens les cigonyes, ni ara ni quan van triar el lloc, fa uns dos anys, per a fer-hi el niu.

Bado des de la finestra. M'encanto amb les cigonyes. M'agrada aquesta passiva activitat de badoc, tan a l'abast, tan fàcil. I gratificant. Contemplo de vegades el vol de les orenetes, dels falciots. Dels coloms, dels pardals. De les mosques, o de les abelles que s'han instal.lat a una escletxa de la paret de la casa del costat. Entre dos foscants, és l'hora de l'inici del vol dels ratpenats, d'algun borinot. Els mosquits, per sort, no sovintegen. D'altres estones miro només com passen els núvols pel cel. I si no hi ha núvols, miro el cel. El cel de dia. Quan vespreja. De nit. Al fons, la silueta de la Serra de Lleràs, suggerent. Tot és un prodigi.

De vegades també miro les finestres i els balcons de les cases del voltant. Totes ben tancades (llevat d'una estona al matí, quan ventilen). De dia amb les cortines corregudes, de nit amb les persianes abaixades. No hi veig mai ningú badant. Se'm fa estrany.