Troballes - 2

Un recipient de plàstic, un cul de garrafa retallat, ara escurat i en el que abans algú hi havia posat menjar per als gats dels tombants. A sota, sembla que a tall d'estovalles, uns fulls de diari. Al full visible del damunt, la foto amb la cara somrient i un posat "interessant" d'un cantautor una mica conegut. A més de ser una mica conegut, resulta que conec molt el seu germà, amb el que hi mantinc una bona amistat, des de fa anys. De manera que, encuriosit, agafo les estovalles dels gats, per tal de donar-hi un cop d'ull.

La foto acompanya una entrevista de mitja pàgina. Parla de sensibilitat, d'espiritualitat, d'aprofundir en els sentiments, d'energia creadora, de justícia, de compromís social... El cas és que, gràcies al seu germà, també tinc "una versió en clau familiar" del germà artista una mica diferent. Un germà artista que, tot i tenir potser ja quaranta anys, tot i tenir uns pares ja molt grans i cada cop una mica més dependents i necessitats de l'ajuda dels fills, es segueix comportant com un nen petit, capriciós, voluble, pendent només de les seves necessitats, aportant "problemes en lloc de solucions" en l'àmbit familiar, preocupat sempre dels seus enamoraments i desenamoraments, ocupat amb els seus "importantíssims" projectes artístics, interessat al capdavall, única i exclusivament, pel seu melic. Això sí, mentre alhora fa cançons "amb lletres d'una gran sensibilitat", mentre fa grans discursos de grans paraules quan té l'ocasió de dir alguna cosa en públic...

De vegades n'hem parlat amb el seu germà. Coincidim: que pesades que són aquesta mena de persones... i que poc conscients són, del pesades que són. Aquest cop, però, les grans paraules han acabat a un lloc sembla que força adequat: d'improvisades estovalles del menjar per a uns gats del carrer.