11 de set. 2012

Troballes


Hi ha gent que va pel carrer mirant els aparadors. A mi, en canvi, els ulls se me'n van cap a una altra banda. Una de les coses que normalment miro, a més de les pintes de la gent amb la que em vaig creuant, són els voltants dels contenidors d'escombraries, perquè l'experiència em diu que de tant en tant hi faig alguna bona troballa.

Per a mi una bona troballa ho és, per exemple, la de fa uns dies: una postal o felicitació que fa mig segle un nen va fer per a la seva mare, i que em fascina quan la trobo enmig d'altres papers, factures, llibres, mitjons, retalls de roba i alguns altres objectes escampats per la vorera d'un petit carrer poc transitat. Els llibres són novel.letes suposo que dolentes de lladres i serenos, d'autors que no em sonen de res, i no en faig cap cas.

M'entretinc tafanejant aquell revoltim de papers i robes, i gràcies a algunes dades dedueixo que l'autor del dibuix, quan el va fer l'any 1963, tenia nou anys, igual que jo. Cinc anys més tard aquest noi anava al "Colegio Nacional Uruguay", de Barcelona, i va aprovar el quart de batxillerat amb una nota mitja de 6,55 (a mi  aquell any em van suspendre).

Què se'n deu haver fet, d'aquell noi? És viu? Com és que aquests papers han acabat al carrer? Qui els ha llençat? I per què d'aquesta manera, deixant-los tirats a la vorera?

D'altra banda, troballes com aquesta em recorden l'efímer que és tot plegat i el destí que ens espera, a nosaltres i a tot allò que conforma el nostre món personal, i que sovint valorem tant. Sí, més aviat o més tard acabarem oblidats com aquesta felicitació. I les nostres coses igual, algun dia a dins d'un contenidor d'escombraries, i després convertides en fum a alguna incineradora de residus o compactades a algun abocador, entremig de tones de pudentes deixalles.

Ves quines coses, i tant importants que ens pensem que som... De tota manera, a  mi aquestes reflexions no m'amarguen el dia, més aviat em fan somriure: ser conscient de la brevetat de la vida i de la nostra insignificança i, alhora, ser capaç de gaudir el moment present, amb els diferents "prodigis i meravelles" que ens envolten...