A través d'un germà m'arriba una anècdota, explicada per l'única tia que em queda de la banda del meu pare:
"Jo no sabia cuinar, i el vostre pare es va cansar de menjar tan malament. Li va demanar a la nostra mare que busqués una dona perquè anés a viure amb nosaltres i fes les feines. Vam llogar la senyora Maria, que vivia al costat de casa dels nostres pares; era gran i soltera. Un dia vam tenir una fuita de gas, però no ens en vam adonar. Vaig veure la senyora Maria amb molt mala cara i li vaig dir que s’assegués: em semblava que es moria i jo vaig mirar d’ajudar-la a ben morir, li deia jaculatòries, etc. De sobte, em vaig trobar a l’Hospital Clínic amb el vostre pare i un metge al meu costat. I és que quan el vostre pare va anar a casa a dinar ens va trobar a totes dues al terra de la cuina, i el pis ple del pudor del gas."
Per sort, el meu pare va arribar a temps al pis. I com que era un home molt pràctic, en lloc de posar-se a resar jaculatòries com la meva tia, va tancar l'aixeta del gas i va dur les dues dones a l'hospital. Per sort també, aquell dia el meu pare no fumava un dels havans que llavors tenia per costum fumar-se, perquè si no a l'hospital, o al cel, hi hauria anat molta més gent: a més d'ells tres, segurament també els veïns dels pisos dels costats. I jo, és calr, ara no podria entretenir-me explicant aquesta anècdota, perquè no hauria nascut.
La meva tia em sembla que llavors encara no era monja. Crec que se'n va fer pocs anys després, i d'ençà d'aleshores tota la vida ha fet de monja missionera, a diferents països. A més, amb els anys es va anar espavilant força, suposo que adonat-se que només amb jaculatòries no s'arreglaven tots els problemes. No sé exactament el procés de la seva evolució, el cas és que a partir d'un moment la recordo ja simpatitzant amb la teologia de l'alliberament, cosa que desagradava força als meus pares, que consideraven que la gent religiosa, i sobretot les monges, "no s'havien de ficar en política".
