Troballes - 3

El dinar d'avui: una deliciosa crema d'espàrrecs, una bossa de bunyols dolços exquisits (malgrat ser industrials) i una taronja. La crema d'espàrrecs (de sobre) i els bunyols (una bossa sense encetar) m'ho he trobat tornant cap a casa penjat al costat d'un contenidor de deixalles. Una mica més enllà, a un banc, m'he trobat la taronja, i a la vora, sobresortint d'una paperera, una Vanguardia antiga, de la que n'he agafat l'entrevista de la darrera pàgina. Així que, a l'hora de dinar, també he tingut una bona lectura, concretament l'entrevista al novel.lista Ramiro Pinilla, un personatge que no coneixia i que m'ha agradat: "El bonic és no anar enlloc" (és el títol de l'entrevista). Ramiro Pinilla té 89 anys, diu que viu en parella i que "el secret de la longevitat és no enfadar-se per bajanades ni foteses". Bé, potser no és el secret, però si més no, si vas fent anys, segur que els fas més a gust així.

M'havia oblidat d'una altra troballa, també durant el mateix recorregut de tornada: uns pantalons llargs que aquest hivern m'aniran la mar de bé. Sí, avui ha estat un bon dia: dinar, lectura i vestuari, servei complet.

Tantes troballes com avui no és l'habitual; el més normal és que torni a casa amb les mans a la butxaca, o a tot estirar amb algun diari "caducat". Ja sigui perquè camino més encantat, perdut entre les meves cabòries, sense estar pendent d'eventuals descobertes, o perquè senzillament no hi ha res a la vista que em cridi l'atenció. O perquè veig un "rebuscador professional" interessat per l'eventual botí i, és clar, en aquests casos ja ni m'hi acosto, sempre respecto la seva prioritat, la seva feina. De fet, aquestes activitats per a mi són més una qüestió esportiva que de necessitat. Encara que, per la gent que em veu, suposo que això no és tan evident, a causa de la meva, de vegades, "autèntica pinta d'indigent"... és a dir, la meva pinta de tota la vida, tal com em recorden sovint un parell de bons amics.