Divagacions sobre la memòria - El Joan F. - 2

Una altra anècdota del Joan F. Anem a dinar a un bar de menjars casolans, d'on ell n'és client habitual. A l'entrada em presenta a l'amo, amb qui es veu que hi té molta confiança. Li diu que quan jo era jove vaig ser campió de Catalunya de curses a peu camps a través. Com que no és veritat, intervinc per aclarir-ho. Però ell s'entossudeix, diu que sí, que ho recorda perfectament, fins i tot en dona detalls, del lloc, els altres corredors... I jo ja no insisteixo, perquè veig que seria inútil, i em limito a somriure, pensant que amb els seus records distorsionats de fet m'està fent quedar bé, està millorant la meva antiga biografia esportiva de corredor. Em diverteix.

Després, més tard, hi torno a pensar. A veure, podria ser que ell tingués aquest record distorsionat a causa del fet que algunes curses de camp a través si que les vaig guanyar, quan era jove, i resulta que ell ara les confon i es fa aquest embolic. També podria ser que a partir dels fets certs, sense ser-ne conscient hagi construït aquesta versió falsa o distorsionada amb el desig, també inconscient, de fer-me content. I en aquest cas, "per la bona intenció", li hauria d'estar agraït.

Encara tinc una altra hipòtesi, potser la més versemblant. De manera més o menys inconscient o conscient, distorsiona la realitat perquè del resultat ell en surt enaltit. Perquè hi ha una cosa que no he dit: ell era el meu entrenador. Ara, a les seves velleses, recordar els seus èxits com a entrenador (que només es poden posar en evidència a través dels èxits dels seus entrenats) suposo que li alegra una mica la vida. O si més no, avui li alegra aquesta estona. Som tan vulnerables...

D'altra banda, el cas és que amb la seva invenció no fa mal a ningú, i en canvi a ell li fa bé, de manera "que ja està bé". I pel que fa a mi, la seva invenció no m'és tampoc indiferent, de fet trobo que és una anècdota molt interessant, ja que em serveix per constatar, un cop més, la fragilitat del funcionament dels nostres caps. Per falta de memòria, per falta d'autoestima, pel desig de reconeixement, de protagonisme... poden ser tantes, les causes, són tantes, les nostres febleses...