Ortotipografia particular

(si no t'interessa l'ortotipografia, pots passar de llarg, perquè aquest escrit només tracta d'això, exclusivament)

M'han regalat el llibre "Ortotipografia", de Josep M. Pujol i Joan Solà. M'ha fet molta il.lusió. D'acord, suposo que veient com escric es pot dubtar del que dic, però són dues coses diferents. Una pertany al món de les teories i les normes, del qual m'agrada estar-ne una mica al cas. L'altre és el món quotidià, amb les seves limitacions i mandres, perquè les mandres, sobretot en el meu cas, són bastant importants. Bé, he dit dues coses, però de fet són tres: per acabar-ho d'embolicar, resulta que de vegades "el magisteri" dels experts potser no em fa del tot el pes, i en un moment donat me'n vaig al meu aire... Això també em passa.

Parlaré primer dels condicionants. De per què quan escric no faig servir negretes, ni cursives, ni versaletes, ni subratllats, ni sagnies de paràgrafs, ni tipografies de diferents famílies ni de diferents mides, ni la forma volada dels números de les referències, ni... No faig servir res d'això perquè escric amb el "bloc de notes" (la versió que inclouen per defecte els sistemes operatius Windows), i aquesta aplicació no té cap opció de format (1). Ara bé, totes aquestes limitacions per a mi es compensen amb els següents avantatges: a) obertura instantània (literalment) del programa i dels arxius; b) possibilitat de lectura no només des del bloc de notes, sinó també des de qualsevol processador de textos o navegador de qualsevol plataforma; c) mínim volum dels arxius generats.

És evident que el bloc de notes no és cap editor de textos mínimament sofisticat (de fet, només que vulguis imprimir alguna cosa ja tens problemes importants), però per escriure a raig, abocant-hi textos i després arxivant-los, és una meravella.

Com que no té opcions de format, per tal de compensar l'absència de cursives i negretes faig un ús de les cometes (simples o dobles) poc habitual (2). Reconec, alhora, que aquest ús que faig de les cometes és irregular; un mateix tipus de dilema no sempre el resolc igual, ja que encara no tinc establerta una "normativa general" que em serveixi per resoldre qualsevol tipus de cas. Desconec si hi ha més gent a qui interessi aquest tema i que hi pugui haver estat pensant, seria bo saber-ho.

El cas especial de la ela geminada. L'ela geminada l'escric sempre l.l (d'acord, un pecat mortal segons l'ortotipografia "políticament correcta"). L'escric així perquè estic cansat de veure-la a les pantalles de les maneres més insòlites, per exemple amb el punt substituït per un interrogant ("al?lucinació", "intel?ligent", etc., com en un correu rebut fa poc), o substituït per un punt immens, o  ves a saber com. Això té a veure amb els intercanvis d'informació a la xarxa, quan de vegades l'emissor i el receptor "no s'entenen bé" entre ells, i apareixen aquests bunyols (a causa dels diferents sistemes operatius, configuracions dels programes de visualització, codificacions i descodificacions de caràcters al circular per la xarxa...). Vaja, que m'estimo més escriure "al.lucinació" i saber que en principi tothom llegirà "al.lucinació", que no escriure-ho amb el punt volat i no saber, en segons quins casos, en què es pot convertir el punt volat, tot i haver-lo escrit de manera "ortotipogràficament impecable". (3)

L'altre àmbit potencialment conflictiu són els accents, susceptibles de convertir-se en ves a saber quins signes, segons l'embolic aquest de les codificacions i dels sistemes de visualització (4). Però aquí sí que sóc més covard; no m'atreveixo, a prescindir dels accents per tal d'aconseguir "un text més estable", menys vulnerable a aquestes variacions indesitjades provocades per les limitacions tecnològiques apuntades (una altra cosa és que de vegades els accents els posi poc acuradament, però aquesta és una altra història, més relacionada amb la meva mala orella i la meva mandra de memoritzar normes i excepcions).

Resumint: escrivint amb les limitacions del bloc de notes sé que els textos són ortotipogràficament més pobres i incorrectes, però tenen més probabilitats de no patir alteracions indesitjades si circulen per la xarxa. I això, afegit al que he dit al principi sobre la lleugeresa i facilitat d'utilització del bloc de notes, per a mi és determinant. (5)

Fins aquí, pel que fa al continent dels escrits. Pel que fa al contingut... suposo que de vegades seria bastant irrellevant que les meves divagacions fossin indesxifrables, a causa d'estar totes esquitxats de & % ? # $... però aquesta ja és una altra història.

En qualsevol cas, el que he dit al principi és del tot cert. M'agrada molt que m'hagin regalat aquest llibre del Pujol i el Solà (m'agraden molt aquest tipus de llibres), ja que així, com a mínim, puc saber com hauria d'escriure si volgués escriure de manera "ortotipogràficament impecable". Potser algun dia...

--
(1) El bloc de notes fa servir el codi ASCII bàsic, que no inclou opcions de format ni caràcters massa especials.
(2) Pel mateix motiu, no faig servir les cometes tipogràfiques (diferents segons si obren o tanquen), ja que en el bloc de notes tampoc existeixen.
(3) En el cas de voler publicar en paper, la substitució del grup l.l per l'ela geminada correcta no costa gens fer-la sobre el text definitiu amb la l'ordre automàtica "buscar i substituir" (cosa que d'altra banda tampoc faig, per mandra).
(4) En el cas dels accents, un "l'element contaminant" afegit són les conversions txt-html dels gestors de correu electrònic, condicionades per les preferències establertes en la configuració del programa i pel tipus de missatges rebuts. És el que pasa quan en lloc d'arribar-te, per exemple, la paraula "esdrúixola", t'arriba per exemple així, "esdr$ixola", o "esdrúixola", o...
(5) Un altre aspecte interessant del bloc de notes: crec que el vaig començar a fer servir amb el Windows 3.1 o amb el Windows 95, ja no ho recordo (llavors també feia servir el Word Star, sobre MSDOS). L'aprenentatge del funcionament del bloc de notes em devia costar uns 15 segons, i d'ençà d'aleshores, sense cap "reciclatge o actualització" posterior, l'he anat fent sevir amb regularitat. De vegades unes quantes hores al dia. És la millor i més rendible inversió que he fet en els més de 25 anys que fa que remeno eines informàtiques.