Cartrons i tecnologies quàntiques

"Sentado en un banco leía los periódicos atrasados que encontraba en las papeleras. Él no buscaba en el periódico una actualidad, sinó una sucesión de menudas historias." Miguel Delibes (1)

Assegut a un banc del carrer llegeixo una Vanguardia de fa uns dies (19-11-2016). A una pàgina hi ha aquesta notícia: "Aviat utilitzarem tecnologies quàntiques en el nostre dia a dia". A la pàgina del costat aquesta altra notícia: "Vuit nàufrags en un caixer", amb aquest subtítol, "Les vides sense sostre d'un pare i el seu fill, un lletrat, un comerciant i quatre immigrants".

"Tenim materials que són superconductors a temperatures molt baixes (...) però els càlculs matemàtics necessaris per estudiar la superconductivitat a temperatura ambient estan fora de l'abast dels superordinadors actuals", s'explica en la primera notícia.

No es tracta de fer demagògia ni de trivialitzar la importància de la investigació científica, però és molt estrany, aquest món en què mentre uns investiguen la superconductivitat d'alguns materials uns altres, de nit, fan servir cartrons per tal de minimitzar la conductivitat de les rajoles del caixer mentre intenten dormir, mentre procuren que el fred no els penetri massa ràpid al moll dels ossos.

Més tard, al tornar cap a casa veig un home tirat al carrer, immòbil. Potser és un borratxo, potser s'ha desmaiat, potser... No va ben vestit, sembla més aviat un indigent. Veig que hi ha tres persones al seu voltant, una amb el telèfon a la mà. Igual que alguna altre vegada en una situació semblant, em sento alleujat, penso que no cal que m'hi impliqui, ja hi ha qui ho ha fet. Marxo. Amb una sensació de malestar, però marxo.

En el fons, o no tant en el fons, encara que no entengui res de superconductivitats pertanyo, per dir-ho d'alguna manera, al món "de les tecnologies quàntiques", perquè davant de l'escenari concret i incòmode que en aquest cas em trobo al carrer evito el compromís i m'escapoleixo. En aquest món polaritzat, dividit entre superconductors i cartrons... la veritat és que la meva sensibilitat i compassió sovint és més literària que real.

--
(1) Miguel Delibes. La Partida, relat inclòs a El Manguero, Alianza Editorial, 1967.