El Sagrat Cor

Quan la meva companya o jo tenim altres compromisos, llavors només anem a veure l'Elisabet un dels dos, en lloc d'anar-hi junts com fem habitualment cada setmana. L'Elisabet, la germana de la meva companya, viu a una residència psiquiàtrica.

Quan hi vaig sol procuro que l'Elisabet parli d'un tema del que normalment no en parla gaire, quan estem els tres junts. Aquest tema són les seves vivències religioses. Quan me'n parla, tinc la sensació que està a gust, que li va bé poder-ne parlar. Segons com és una situació estranya, perquè jo no crec en res, i ella ho sap. El que no sap, i per descomptat no li ho explico, és que de vegades sóc una mica desvergonyit, parlant de temes religiosos.

Aquesta faceta eventualment desvergonyida o bel.ligerant meva, tal com dic, l'Elisabet no la coneix. A ella sempre l'escolto amb molt de respecte, quan em parla de les seves oracions, de la seva medalla de la Immaculada que du penjada al coll amb un cordillet, de les seves estampes, de les seves visites a l'església...

Malgrat ser un descregut comportar-me amb ella així no em costa el més mínim esforç, em surt espontàniament, amb facilitat. L'escolto i li parlo amb un sincer interès, i alhora l'animo a mantenir les seves pràctiques religioses. Li dic que em sembla una sort (estic convençut que ho és) que tingui aquest suport religiós que l'ajuda a viure la vida difícil que li toca viure (conviure a la residència amb vuitanta persones amb malalties mentals). Ella em diu que li van bé les seves petites rutines religioses. També em diu que se sent compresa per mi. Són moments "una mica màgics", molt especials, que m'emocionen.

Avui, mentre ens preníem un cafè, m'ha ensenyat un Sagrat Cor que duia al moneder. Una figureta de plàstic, d'uns quinze centímetres, feta amb poca gràcia i poc detall, pintada amb el mateix poc gust i poca cura. Per tal que fes més patxoca la figureta portava una petita capa de roba de debò, vermella, lligada al coll. Tot plegat un prodigi de mal gust. M'ha dit que se l'havia comprat "a un xino", i que li havia costat dos euros.

M'ha dit que a la botiga també venien figuretes de Maresdedeus, i del Sant Pare, i de Sant Francesc, i de no sé quins sants més. A la base del Sagrat Cor posava "Made in China", i sense fer cap comentari m'he imaginat allí, a un lloc remot de la Xina, una nau plena de xinesos, atrafegats fent Sagrats Cors i Maresdedeus...

L'Elisabet estava ben contenta, amb el seu Sagrat Cor de la Xina, i m'ha explicat que se'l posaria  a la tauleta de nit. I jo li he elogiat la decisió.

Aquestes coses de l'Elisabet m'entendreixen. Quan estic amb ella, o quan estic en una situació semblant amb alguna altra persona creient i "vulnerable" com ella, seria un veritable escàndol, una estupidesa, que manifestés la meva vena antireligiosa. Per descomptat, ni se'm passa pel cap.

Coses de les vides compartimentades...