Gastronomia filosòfica

Després d'espigolar alguns raïms, deixo les vinyes i baixo cap a un fondo d'oliveres, en el que hi ha bledes silvestres. A mig recorregut passo a la vora d'una figuera. Buscar ara figues és perdre el temps, fa dies, setmanes, que ja no n'hi ha. Però el cas és que m'hi acosto.

És una figuera molt gran, està bastant arrecerada i encara conserva unes quantes fulles. Me la vaig remirant, fins que en una branca que queda mig amagada contra un marge, hi veig tres figues. Visca!

Són poc dolces, és impossible que ho siguin a aquestes alçades. Ja és un prodigi que encara pengin de l'arbre. Però poder menjar una figa ara és tan insòlit que, encara que siguin poc dolces, les trobo "dolcíssimes", la mar de bones.

Sovint els gustos funcionen així, per comparació, per l'actitud, per la sorpresa. Els gustos bons i els dolents. Al final, les coses no són com són, sinó com les vivim. Com les degustem. Fins i tot les papil.les gustatives no són com són, sinó en gran mesura com les eduquem.

Potser en lloc de fer un bloc sobre gastronomia atípica l'hauria de fer sobre degustacions filosòfiques... Qui ens pot ser més útil, de cara a poder viure degustant en lloc de disgustant-nos? Aristòtil, Epicur, Sèneca...?