El sofriment existeix

"No hi ha hagut mai un filòsof que pogués suportar amb paciència un mal de queixals." Shakespeare (1)

El sofriment existeix; la causa del sofriment és el desig; eliminant el desig s'elimina el sofriment. Són les tres primeres de les "quatre nobles veritats" o principis del budisme. Però certa del tot només ho és la primera.

Quan el dolor és absolut, quan a causa d'aquest dolor absolut el sofriment és immens, indescriptible, destructiu, desbordant i insuportable, és del tot impossible "eliminar el desig de no sofrir". Per això hi ha qui, patint aquest tipus de dolors i sofriments, s'acaba suïcidant.

Les nobles veritats del budisme són molt útils... "fins un cert punt". Fins un cert tipus o grau de dolor i sofriment. Quan s'ultrapassa aquest llindar, som animals que només volem que cessi d'una vegada el mal que ens està anihilant. (2)

De manera que al parlar dels principis budistes cal diferenciar entre els diferents graus de dolor, patiment o molèsties.

Un exemple "de molèsties", en el qual poden ser veritat el segon i tercer principis del budisme seria el següent. Resulta que estem tan tranquils llegint el diari i de cop apareix una mosca que ens fa la guitza. Llavors podem podem optar per cultivar una actitud estoica i impassible, i amb una mica de sort potser podem aconseguir ignorar la mosca (encara que se'ns segueixi passejant pel nas i pels llavis). Costa, però és possible. Amb les mosques podem ser budistes... o agafar el matamosques i liquidar-les. Podem triar.

Ara bé, els problemes no són sempre de mosques. De vegades en lloc d'una mosca (o una picor, una indigestió, un dolor moderat, etc.) el problema és un dolor agut tan brutal que t'incapacita completament: no pots pensar, només "necessites imperiosament", com un gos apallissat, que s'acabi la tortura. Tens aquesta necessitat visceral, absoluta, tant forta, que l'única alternativa que veus, si no para la tortura, si no para aquesta bogeria de dolor, és la mort. En aquest cassos, la idea de deixar de viure no fa cap por, al contrari, és del tot alliberadora. (3)

Si a algú li sembla molt extrema aquesta exposició, o si no entén ben bé de què estic parlant, doncs és perquè fins ara ha tingut la gran sort de no patir mai cap d'aquests grans dolors. Ni ell ni ningú del seu voltant. Bé, això segon pot no ser cert, perquè de vegades estem absents (potser voluntàriament absents, per comoditat o pel que sigui) del que passa al nostre voltant. (4)

--
(1) Trobo la frases inclosa com a cita a un llibre que ara no ve al cas. Es veu que pertany a l'obra de Shakespeare "Molt soroll per no res" (1599). Suposo que la cita deu ser correcta.
(2) Aquest llindar no és el mateix per a tothom, però existeix. O si més no, per tal de no ser absolutament categòrics, deu existir per al 99% de les persones. Potser hi ha algú que s'escapa d'aquesta regla, tot i que jo fins ara no he conegut ningú així.
(3) Això no invalida la utilitat dels principis del budisme, només els complementa. La interiorització d'aquests tres principis ens pot facilitar la gestió de molts malestars, sobretot quan alhora no oblidem "els principis d'intervenció i transformació" de la nostra tradició occidental, també molt útils. La gràcia és saber triar en cada cas i en cada vida el tant per cent d'aquests diferents ingredients o actituds: acceptació i voluntat de transformació.
(4) Fins ara he tingut la sort de no estar en el grup de les "víctimes" d'aquests dolors i sofriments, per sort només sé el que m'han explicat persones que han patit dolors d'aquests, còlics nefrítics, neuràlgies del trigemin... o que han patit aquest altre tipus de sofriment devastador que són les depressions profundes, que per descomptat incloc en aquesta categoria de mals terribles i que poden acabar en suïcidis.