L'estratègia del carro de palla

L'estratègia del carro de palla consisteix en, quan no tens arguments sobre un tema, abocar molta informació intranscendent per tal d'així donar la sensació que dius alguna cosa, quan en realitat no estàs dient res (és a dir, no res rellevant, que vingui a tomb).

L'estratègia del carro de palla té moltes variants, algunes molt sofisticades, però el principi bàsic és molt elemental: aconseguir que la quantitat i la dispersió impedeixin la concreció i la claredat.

L'opció de l'estratègia del carro de palla, conscient o inconscient, està lligada a les maneres de ser de cadascú, persones o institucions. I quan algú s'hi avicia li és difícil prescindir-ne.

S'actua així (ara parlo només dels casos inconscients, de bona fe, òbviament n'hi ha dels altres) perquè allò que es vol argumentar és molt transcendent per a un mateix, i davant de la dificultat d'argumentar-ho d'una manera creïble, s'opta per aquesta via de defensa rupestre: contra la concreció, dispersió (en lloc de claredat, confusió).

Davant de la dificultat de ser concret i convincent, es tria l'opció de generar un escampall de vaguetats que, de forma paradoxal, es desplega amb la creença que s'està actuant amb un gran rigor i coherència. Això és el més meravellós, aquesta inconsciència. I per això és tan difícil dialogar amb les persones o col.lectius aviciats amb aquest tipus d'estratègies.

En general, l'estratègia del carro de palla s'acompanya de l'estratègia contrària, la de les consignes. El resultat és una bona recepta, elaborada a partir d'aquests dos components: confusió a base d'acumulació de palla, més trivialització a base de consignes. Segons el perfil de l'audiència, aquesta fórmula magistral (molta palla i algun eslògan, que no cal ni que sigui brillant), de vegades dóna bon resultat.

En canvi, si el perfil del destinatari no és propens a deixar-se engalipar, aquesta combinació de palla i consigna es fa molt feixuga, i encara que entendreixi pensar en l'infantilisme del seu autor, la tendència és més aviat a voler-se'n distanciar (de la palla, la consigna i del seu autor, de tot plegat). Perquè que l'autor actuï de bona fe no vol dir que tu també hagis de tenir la paciència d'aguantar la seva bona fe, tan carregosa...

Bé, recordo que he estat parlant només de quan aquestes formes d'actuar manipuladores es duen a terme des de la inconsciència, des de la bona fe. Quan es fan amb mala fe (de manera calculada, conscient, interessada, cosa habitual en el món de la política, dels negocis, etc.), tal com he dit és una altra història. Una altra història que ara, aquí, no toca tractar, perquè ja la tracten, en altres espais, persones més competents en aquesta matèria.