Parlar de la família

Crec que va ser amb motiu de la publicació de "Coto vedado" que al seu autor, Juan Goytisolo, se li va complicar la relació amb els seus germans, als quals va desagradar l'exposició d'intimitats familiars que hi havia al llibre. Sembla que el distanciament va ser temporal, i que després els germans van recuperar la bona relació anterior.

Tinc present aquest cas perquè fa unes setmanes vaig llegir la part del llibre "La mujer en la sombra", de Begoña Aranguren, dedicada a Asunción Carandell, la dona de José Agustín Goytisolo; hi surt de refiló aquest tema de "la polèmica sobre les intimitats de la família", que segons Asunción Carandell va afectar només temporalment la relació entre els germans Goytisolo.

D'altra banda, fa un any vaig llegir "Coto vedado", i em va agradar molt.

Què es pot explicar de la pròpia família? Què es pot explicar dels pares i dels germans? És possible parlar de la pròpia vida, la d'un mateix, sense fer referències als pares i germans? (o fills, tiets, cunyats, etc.) És igual que estiguin vius o morts, quan ho expliquem? Com és la nostra família? Com pot afectar als seus diferents integrants el que diem? Com pot ser que reaccionin? Com ens poden afectar a nosaltres aquestes reaccions? Si són negatives, estem disposats a assumir-les? Quin preu estem disposats a pagar, pel fet de dir el que volem dir i que potser no vol ser escoltat? Un preu limitat, il.limitat? Etc.

Amb un ventall d'interrogants tan gran i tan heterogeni és obvi que per a la primera pregunta, "què es pot explicar de la pròpia família?" no hi ha una única possible resposta, sinó moltes, segons els casos, els fets, la manera de ser dels familiars, els temes tractats i la forma de tractament, els riscos que vulguem assumir o que siguem capaços d'assumir...

És evident que el normal és que en una família hi hagi maneres de ser diferents, ideològicament diferents i emocionalment diferents, i per tant parlar de coses de la família pot ser arriscat, sobretot segons quins siguin els terrenys que es trepitgin. Amb el problema afegit que d'entrada ja és difícil el consens sobre quins són els temes o terrenys irrellevants i quins els transcendents, susceptibles d'embolics.

El resum, al final, és que aquest és un tema complicat, i que cadascú ha de decidir com gestiona aquesta complicació, i alhora assumir els eventuals riscos d'aquesta gestió. Perquè de riscos n'hi pot haver en totes les opcions, no només en el cas de parlar: si l'opció triada és el silenci, també pot passar que sentim la incomoditat, o la vergonya, d'haver callat quan potser calia parlar.

--
(*) "Coto vedado", Seix Barral, 1985; "La mujer en la sombra", Aguilar, 2002 (el capítol dedicat a la A. Carandell és un dels deu del llibre, cada un dedicat a la dona d'un home "important").