18 de gen. 2018

Clatalluna i el Rifirindam

Al voltant dels dies de Nadal tenia la intenció d'anar a veure la versió dels Pastoret de Pau Riba i el grup de rock-clowns De Mortimers. Al final, però, no hi vaig anar, i em va doldre una mica, perquè la crònica que després me'n van fer la veritat és que em va fer delir.

En aquesta versió dels Pastorets de Pau Riba, amb els personatges rebatejats tal com a ell li agrada fer, la història de Jisàs de Netzerit i les nadales es barregen amb els comentaris sobre la realitat actual, en el cas d'aquest any (cada any el Pau Riba adapta els temes) el Rifiríndam i el festival de cops de porra, el paper l'Emperador Meroenu Rejúo, les actuacions de Paigdimun i Janquiris, etc.

Com que visc bastant a la lluna m'assabento poc de la majoria de les coses que passen, i quan és el cas que me n'assabento, normalment és amb retard. Per exemple, d'aquesta altra història que explico tot seguit.

El dia del Rifirindam, a una capital de comarca. Els usuaris d'una associació que acull persones amb problemes d'addiccions i risc d'exclusió social es dirigeixen al local habilitat per votar. Quan hi arriben, a fora hi ha molta gent, i de manera inesperada algunes persones comencen a increpar-los. Comencen a cridar: "Policies secretes, marxeu d'aquí!" No hi ha explicacions que valguin, i han de marxar. I no només els han increpat, sinó que els han fet fotos amb els mòbils i les han escampat per les xarxes socials.

No és una història que m'ha explicat algú a qui li han explicat (un que va sentir que un altre ho deia, etc.). M'ho ha explicat un dels protagonistes, un dels presumptes "policies secretes", fotografiat i exposat públicament a les xarxes socials pel fet d'haver volgut votar aquell dia.

No en dono més detalls perquè per descomptat les persones que van ser víctimes d'aquesta agressió "presencial", i posterior exposició "virtual" a les xarxes socials, són persones que precisament el que volen és passar desapercebudes, no tenir protagonismes públics. La seva vida ja és prou complicada. Però precisament per això aquesta mínima explicació sí que em semblava oportuna.

Per acabar (per acabar-ho d'embolicar): es veu que ningú ha demanat disculpes.