El secret

Tapada per una catifa, al damunt de la qual hi ha una altra catifa, i una altra i una altra. Tapada per una muntanya de gruixudes i feixugues catifes hi ha enterrat el secret.

A dins de la caixa forta blindada, assegurada amb set panys, set forrellats i set combinacions xifrades, hi ha guardat el secret.

Al fons de la memòria, més al fons, encara més, hi ha el record conflictiu d'allò que els altres no han de saber mai.

Totes les famílies tenen els seus secrets, els seus misteris, tancats en foscos armaris, en fosques habitacions de foscos subterranis.

Vergonyes familiars, traicions, víctimes i victimaris, fets que obliguen a anar de puntetes per la vida, no sigui que a causa d'una badada es destapi allò que ha de romandre tapat.

Fins que arriba l'oblit definitiu i l'alleujament final, amb la mort d'aquells que encara haurien pogut parlar. Llavors, s'acaba la por, l'ansietat.

Això, si no és el cas que abans, algú, trencant els pactes implícits de silenci escriu, o parla i un altre fa de cronista. I queda damunt del paper allò que tan s'havia volgut ocultar.