Marxa enrere - 2

Vaig explicar el cas del nen que deia que el tren anava marxa enrere. No vaig voler afegir la continuació per no trencar aquell ambient d'innocència infantil. Però ara sí que ho faig.

Després de la pregunta, el nen li va dir a l'avi que no volia anar "marxa enrere", i llavors l'avi es van aixecar i, carregat amb dues bosses voluminoses, va marxar passadís enllà amb el nen, buscant uns seients per seure de cara. I com que el tren anava una mica ple, vaig veure que passaven al següent vagó, de moment sense haver trobat un lloc que li agradés al nen. Pobres avis, com s'han de veure...

El mateix dia. Una mare viatja amb tres criatures, la més petita de potser un any. La mare de tant en tant es treu de la brusa una teta i el nen fa algun xarrup (i de vegades no, perquè amb tanta teta ja està tip). És una mare sens dubte defensora de la lactància materna, i suposo que el fet d'ensenyar la teta tan sovint (encara que el nen no demani res) és una forma de fer campanya. Mentrestant, les altres dues criatures que van també amb ella van menjant galetes de xocolata, i les engrunes untades de xocolata es van escampant pels seients, deixant-ho tot fet un fàstic. Això sí, quan s'atipen de galetes, la mare treu un mocador de paper i els eixuga els morros.

El mateix dia, abans de pujar al tren. Estic a l'andana esperant el que va cap a Girona. A les pantalles de l'andana diu que el pròxim tren va cap a l'Estació de França. Quan arriba el tren, penso que no deu ser el que va a l'Estació de França, sinó el de Girona, tot i el que diuen les pantalles.

Vaig fins a la cabina del conductor, truco al vidre des de l'andana i treu el cap el maquinista. Li pregunto si és el que va a Girona, i em diu que sí. Li dic que a les pantalles diu que va a l'Estació de França, i ell diu que si ho diuen és que estan equivocades. Li dic que és evident, però que si no avisen que està malament, la gent que va a Girona es quedarà a l'andana. I ell em mira amb cara de badoc, i no diu res.

Me'n vaig cap a la primera porta i ho explico a la gent que està indecisa. I llavors pujo, perquè em fa por que tanquin les portes, i no em puc permetre perdre el tren. Abans de pujar, dono un últim cop d'ull a l'andana, a la gent que més enllà veig que dubta. Sense cap aclariment pels altaveus, tanquen les portes i el tren se'n va.

A la tarda, al fer el recorregut invers, a mig camí uns nois, suposo que avorrits, es dediquen a estirar les alarmes i el tren es para. I s'organitza un sidral, i el tren està aturat mitja hora, fins que arriba la policia.

Anant en tren sempre veus i aprens coses.