Ètica i moral

Viure moralment és viure disciplinadament.
Viure èticament és fer de funambulista.
La moral són normes, l'ètica moments excepcionals.
Quan es viuen amb atenció, tots els moments són excepcionals.
L'ètica és això, atenció, i amb una mica de sort,
una ocasió, un espai per a la compassió.
Tots necessitem uns automatismes, alguna moral.
Perquè sense algunes rutines viure és molt difícil.
Però sense ètica, sense dubtes, sense llibertat d'elecció,
"sense l'obligació d'arriscar-se a escollir",
la vida només és obediència.
Només és vida d'autòmat i no vida autònoma.