El Domingo, les dents i les oliveres

Sona el timbre. Surto al carrer i veig que és el Domingo. Somriu, està animat, té ganes de xerrar. M'explica que s'ha comprat dos números dels cecs, "bons", "bonics".

Em diu que si surt premiat un dels dos números (i es posa la mà al cor, i em mira seriosament), s'arreglarà la boca, "costi el que costi, encara que sigui un milió d'euros". I després rumia, i diu que de pessetes. Que es posarà dens "de les bones", no de posar i treure.

L'anterior vegada que havia vist el Domingo va ser, com tantes vegades, captant a una cantonada, fent cara de pena i explicant mentides. Avui no, aquests dies està al poble (com jo). Treballa plegant rama d'olivera; l'afilera per tal que, després, amb la trituradora, el pagès vagi ràpid seguint les files.

Plegar rama d'olivera és una feina pesada, tot el dia amb la forca, o amb el rasclet. Però el Domingo és fort i valent, és un bon treballador. Li dic això, que treballant és molt bo, i que si no fos perquè és tan inconstant, si volgués sempre tindria feina. Però no en vol sempre, de vegades prefereix tombar i captar. I ell despista i alhora riu, quan li dic això.

Ara alguns pagesos en lloc de cremar la rama d'olivera la trituren, perquè per cremar-la cal estar pendent dels dies permesos, i anar molt amb compte, vigilar de no socarrar alguna olivera amb les flames de les fogueres, o que el foc no s'escampi per un marge...

De vegades el que acabes socarrat ets tu, si bades i un cop de vent fa que una llambregada de flama t'arribi als cabells. A mi també m'havia passat (quan feia aquestes feines), i llavors feia olor de porc socarrat (aquesta olor de quan amb les argelagues, es cremaven els pèls del porc, després d'haver-lo degollat, abans d'esbudellar-lo i començar-lo a trossejar).

Mentre estic amb el Domingo ell xerra i xerra, és com una cataracta de paraules, sense pauses... Suposo que després de tot el dia sol afilerant rama, necessita esbravar-se. I suposo que parlar d'aquestes feines amb mi, que sap que també les havia fet (i que algun cop fins i tot havíem fet junts), encara li ve més de gust.

I a mi parlar amb ell, o escoltar-lo, m'agrada (una estona), perquè el Domingo (durant una estona), fa de bon escoltar, de tan original com és.