L'anarquisme del Domingo

"Un dels aspectes més torbadors del pas dels anys és que cada cop se't fa més difícil ignorar les teves pròpies hipocresies." Donna Leon (1)

M'agrada parlar del Domingo perquè considero que és una persona excepcional, indomable, rebel d'una causa que és estrictament seva. M'agrada perquè el veig així, a diferència de la majoria de la gent, que sovint només el veu com un desgraciat i un fresc.

És clar, "cadascú mira com mira", i per tant veu el que veu. Potser a ell el veuen així per tal d'autoprotegir-se, perquè en el fons (o en la superfície), ell, amb la seva vida, amb la seva llibertat, els neguiteja.

A diferència del que diu Donna Leon, el pas dels anys sovint no fa que siguem capaços d'acceptar les pròpies hipocresies, perquè acceptar-les requereix flexibilitat, humilitat... i de flexibilitat amb l'edat en perdem, i d'humilitat sovint no en guanyem. Perquè cal molta valentia, per reconèixer les renúncies, i les covardies, que sovint han anat conformant les nostres vides...

Com que les peculiaritats del Domingo incomoden, alguns diuen que no té el cap bé... Davant la diferència, el més fàcil és això, desqualificar, i no veure (negar-nos a veure) res en l'altre que ens pugui suposar un desafiament.

Per això de tant en tant m'agrada trobar-me el Domingo, perquè "les seves diferències" m'atrauen (perquè les veig com una possibilitat d'aprenentatge). No és que tingui cap desig de viure una vida com la seva, però m'agrada la seva actitud desvergonyida davant la vida.

Alhora, admiro alguna de les seves proeses. Sobretot, la capacitat que va tenir, fa uns anys, per deixar l'alcohol, una proesa que va aconseguir en solitari, sense l'ajuda de ningú, amb uns referents familiars força desballestats, i fent la vida irregular i insegura que feia: de tant ren tant treballant uns dies, després desapareixent del poble i captant per les ciutats, i llavors dormint de vegades en alguna pensió, i més sovint en algun caixer o portal...

I malgrat aquesta mena de vida, va ser capaç d'adonar-se que havia de deixar de beure. I a continuació va ser capaç de fer-ho. L'admiro per aquesta força de voluntat, de la mateixa manera que l'admiro per la seva "rebel.lia social", per la seva insubornable voluntat de fer el que li dóna la gana.

Ves a saber, potser algun dia acabarà vivint a sota d'un pont (viure una vida arriscada de vegades passa factura), desvalgut, potser malalt... Però abans "haurà viscut". Rebel, al seu aire, que potser és l'única "veritable" manera de viure. (2)

--
(1) Incici d'un dels capítols de "Sense Brunetti", Edicions 62, 2006
(2) Per cert, a "Sense Brunetti" Donna Leon fa alguns retrats de persones que havia conegut que, d'alguna manera, em recorden al Domingo.