Deia l'altre dia que el meu record i ús de la carraca per a mi no tenia cap relació, ni la més remota, amb els jueus, i que aquesta relació la vaig descobrir de gran. Sobre els costums infantils pasquals, l'altre dia també reproduïa el que diu el Diccionari català-valencià-balear a l'entrada 'fas', entra altres coses aquesta: "Acte de pegar en terra els nois armats de bastons i branques de palmera, durant els dies sants, figurant-se que van a 'matar jueus'".
Segons aquesta accepció del diccionari, resulta que a banda de l'ús lúdic que jo feia de la carraca, l'ús que feia del palmó el Diumenge de Rams, picant a terra tan fort com podia, per tal d'esclafar-ne la base, potser podria ser també una reminiscència d'activitats anti jueves (perquè sembla que és bastant diferent brandar de manera alegra i festiva rams d'olivera o palmes, que aquest frenesí esclafador del tronc dels palmons, "a veure qui l'esclafa i desfà més"...).
"Hi havia, com ara, la competència, entre els xicots, de portar la cua del palmó més llarga, en picar-los dins el temple a l'hora de la benedicció." Francesc Curet i Payrot, 'Visions barcelonines: 1760-1860. VII, La vida religiosa' (ctilc.iec.cat).
Pel que fa al lloc concret de picar el palmó, quan jo era petit no s'esclafava a dins de l'església, sinó a fora (a principis dels 60).
D'altra banda, buscant informació sobre aquest tema de les matraques, he recordat, i alhora trobat, referències a l'expressió, gràfica i alhora ben viva, "donar la matraca"... que devia ser el que jo feia amb aquella matraca o carraca que recordo, quan era petit.
A "Paremiologia catalana comparada digital" (pccd.dites.cat), a "donar la matraca" hi ha quatre referències. Amb un buscador general, afegint-hi les opcions "Clavar la matraca" i "Fotre la matraca", hi ha uns quants resultats més, val a dir que relativament pocs. Sempre amb el mateix sentit, "molestar o fer-se pesat amb coses inoportunes o amb exigències". I amb exemples com aquest: "Ma mare sempre em fot la matraca amb els problemes dels altres." (www.wordreference.com/definicio/matraca).
Doncs això, matraques, carraus, carraques, palmons... una altra estona omplerta amb divagacions intranscendents.
Per acabar: segurament, el que m'ha sobtat més d'aquesta petita recerca ha sigut assabentar-me de l'existència de les matraques de grans dimensions. Els dies de Setmana Santa que les campanes de les esglésies romanien silencioses (els dies que Jesús figurava que estava mort), a algunes esglésies es veu que es feien sonar matraques de grans dimensions, totes de fusta, amb diferents peces que en colpejaven altres (es veu que encara en queden algunes, de matraques d'aquestes). D'això, de les matraques de campanar, no en sabia res, i per descomptat no en tinc el més mínim record.
http://tionia1.pangea.org/Paremiologia/Enciam%20de%20totes%20herbes/C%20Llunar/Setmana%20Santa.htm
