Una persona no és una, sinó moltes, algunes desconegudes d'ella mateixa.
Absolutament ignorades.
Per això, quan parlem de nosaltres, o dels altres, només parlem de parts, no de totalitats.
I només no ens equivoquem quan callem, quan ens mantenim en silenci.
O més ben dit: quan ni tan sols pensem.
És a dir, quan ens morim.
(llavors, assolim "el pensament perfecte")
Per això, quan parlem de nosaltres, o dels altres, només parlem de parts, no de totalitats.
I només no ens equivoquem quan callem, quan ens mantenim en silenci.
O més ben dit: quan ni tan sols pensem.
És a dir, quan ens morim.
(llavors, assolim "el pensament perfecte")
