L'altre dia vaig parlar de la caixa de caquis que vaig portar fins a casa, i de les conseqüències d'aquest transport sobre la meva esquena i els meus genolls. La part positiva d'aquest tipus d'activitats és que també em serveixen per recordar la sort que tinc de ser prim com un fideu. Perquè si en lloc de ser així, tan prim, arrossegués de manera habitual uns quants quilos de propina o sobrepès, segur que tindria tant l'esquena com els genolls molt pitjor de com els tinc. I en lloc de tenir molèsties o mals durant tres dies, com aquesta vegada, els tindria de forma permanent.
És veritat que de vegades faig coses que no hauria de fer (de cara a la millor conservació de la meva esquena i genolls), però també és veritat "que el 99% del temps de la meva vida" no arrossego aquest sobrepès que moltes persones sí que arrosseguen (no és cap mèrit meu, si de cas de la naturalesa heretada). De manera que suposo que no està tan malament, el que faig, tenint en compte que no ho faig de manera habitual: jo només "castigo" la meva esquena i genolls de manera puntual, algunes poques vegades. I normalment amb un objectiu concret (en aquest cas, endur-me a casa un munt de caquis).
Bé, està clar que quan volem justificar-nos del que sigui només cal que rumiem una mica. Perquè si ho fem, llavors sempre podem trobar, per poc que ens hi posem, les raons que ens facin falta...
I encara una altra cosa, sobre aquest tema. Si no vaig molt carregat, quan arribo a casa sempre pujo per les escales. Sempre, i són sis pisos. I baixo també per les escales. Tant si no em fan mal els genolls com si me'n fan. I tant si no estic cansat com si ho estic. De vegades, si em fan mal els genolls, haig de baixar molt a poc a poc, i si algun dia estic molt cansat, doncs haig de pujar molt a poc a poc... Però pujo i baixo per les escales. Fins ara, la cosa va així (ja veurem quant durarà).
És el millor? Potser m'és perjudicial? No ho sé, però em sembla que si comencés a agafar l'ascensor de manera habitual, em trobaria pitjor. Físicament i mentalment pitjor. Potser molt pitjor.
