"El món és una bola que gira al damunt d'una titola". Ho vaig sentir fa anys, i em va agradar. Em va semblar una bona imatge.
Dies enrere vaig parlar de pròtesis hidràuliques de penis, de viagres i de purgacions, i ho vaig fer en un to informal, potser frívol, tenint en compte que en totes les històries que explicava hi apareixia, de manera clara o insinuada, el tema de la prostitució. És complicat, i delicat, perquè això de la prostitució no és cap broma. De fet, a altres espais n'he parlat d'una manera del tot seriosa.
De vegades m'expliquen històries com les que vaig explicar de pròtesis, malalties venèries i prostíbuls. Les escolto i recullo encuriosit, com una manifestació més de la naturalesa humana. O també puc dir que les recullo "perquè les trobo", igual que puc recollir, quan me la trobo pel carrer, posem per cas, una gorra, o un llibre, o una samarreta, o una barra de pa.
Recullo les històries, i després, alguna d'aquestes històries recollides potser l'explico. Només alguna, perquè el meu cistell de troballes (tant d'històries com de barres de pa), és bastant gran, i si les expliqués totes no podria fer res més.
De vegades potser explico la història només com una anècdota curiosa; potser l'explico de manera una mica frívola, superficial. I altres vegades a la primera part potser n'hi afegeixo una segona, "amb comentaris morals" (diguem-ho així), quan em sembla que el tema convida a fer-ho, o potser fins i tot ho exigeix. Perquè no sempre és legítima, la superficialitat o frivolitat, ja que de vegades, si et despistes, fent broma pots acabar justificant, amb un eventual tracte inadequat, coses que no s'haurien de justificar.
Des del meu punt de vista, al parlar d'aquest tema, del món de les pulsions sexuals i de la seva eventual relació amb el món de la prostitució, el to pot ser lleuger quan l'exposició està lligada a la petitesa i la ridiculesa humana. Mentre que l'aproximació lligada a les relacions de poder requereix un altre to, un altre tractament.
Com que considero que són dues coses diferents (el relat "anecdòtic" d'una banda i, d'una altra banda, la reflexió ètica sobre la relació de poder entre el client i la dona que ofereix el seu cos per tal d'obtenir diners), em sembla que les dues poden tenir el seu sentit, en espais diferents. Només cal anar amb una mica de compte, triar els espais que els pertoquen i procurar no fer barreges inadequades.
No sé si sempre me'n surto, d'evitar aquestes barreges, però procurar-ho sí que ho procuro.
