El dia que presumptament amb la Rosaura "vam fer coses de caràcter sexual" a casa del JF, el que va passar va ser el que explico a continuació.
Vaig arribar al pis del JF i, només entrar, vaig veure al passadís un regalim de gotes. La Rosaura duia un pal de fregar, es veu que el JF havia passat de l'habitació al menjador i, tot passant, havia deixat aquell regalim de pipí.
La Rosaura em va dir que no hi havia manera de convèncer el JF perquè li deixés comprar bolquers més absorbents, perquè deia que eren massa cars; n'hi feia comprar uns de més barats amb els quals passava això, que de seguida es saturaven i es desbordaven. I que el problema no eren només els regalims de pipí pel pis, sinó que, de nit, encara era pitjor, perquè el llit cada vegada quedava inundat.
Al llit, el JF hi tenia un protector del matalàs molt vell. El JF deia que no en volia comprar de nous, pel mateix motiu dels diners. I alhora argumentava que, de fet, això del matalàs moll no era cap problema, perquè quan es llevava, engegava el ventilador, encarat cap al matalàs, fins que més o menys s'assecava. Segons el JF, fent servir el ventilador, quin problema hi havia?
Aquell dia li vaig fer un bon sermó, al JF (un més, altres vegades ja l'havia anat sermonejant, pel que feia a aquest tema). Sobretot, perquè l'excusa dels diners era absolutament idiota. En té un munt; a més de la pensió, té un capital important al banc.
I a la Rosaura li vaig dir que, si ell seguia oposant-se a comprar bolquers bons, i protectors nous (i un matalàs nou), que parlés amb la treballadora social, i que llavors la treballadora social pressionés al JF per tal que li permetés a ella fer aquestes compres imprescindibles.
En cas contrari, li vaig dir que l'altra alternativa era aquesta: si després d'haver explicat la situació a la metgessa de capçalera i a la treballadora social del JF, tot seguia igual, doncs que ella passés de tot. Que es posés una pinça al nas, si li calia, quan entrés al dormitori del JF. I que quan trobés regalims de pipí pel pis, que els fregués sense atabalar-se i sense presses, ja que era així com ell ho volia. Que complís amb les seves obligacions, que fes el menjar i rentés la roba, que fes les compres... és a dir, tot allò que entrava "dintre de la seva descripció de treball". Allò, i prou.
Perquè si ella complia amb les seves obligacions, ningú no li podria retreure res, un cop alertada la gent que calia alertar. Encara que al JF li arribessin els pixums al coll.
La primera part de la conversa amb la Rosaura la tenim al dormitori del JF, davant del seu matalàs repugnant i pudent, mentre el JF mira la tele al menjador. I mentre la Rosaura i jo estem parlant d'aquest tema a l'habitació, suposo que el JF deu anar imaginant coses, es deu anar inventant la seva pel.lícula: "Aquells dos ara deuen estar follant al meu llit!"
Fer-se vell és una calamitat i, si a més abans has sigut una persona masclista, prepotent, manipuladora, etc., potser encara és una calamitat més gran, perquè amb la decrepitud, els teus trets de caràcter desagradables, acompanyats de regalims de pipí, de pudors, de gasiveria, d'intents d'extorsió de les cuidadores, etc., a més de bastant molestos esdevenen també patètics.
I dramàtics, per a qui ho ha d'aguantar, com en aquest cas la Rosaura. Lluny del seu país, de la seva família, dels seus fills i de la seva mare, als quals no veu des de fa cinc anys.
