8 de des. 2022

L'Óliver, com a exemple / 2

"Sanidad negocia la adquisición del medicamento más caro del mundo: 2,47 millones por una única dosis". És el titular d'una notícia de fa uns mesos (Oriol Güell, El País, 26/7/2022). L'article començava així:

"El Ministerio de Sanidad negocia con la farmacéutica británica Orchard Therapeutics la financiación pública del Libmeldy, un innovador medicamento de una sola dosis indicado para el tratamiento de la leucodistrofia metacromática. (...) El precio de salida del fármaco, 2,47 millones de euros, lo convierte en el más caro del mundo y deja muy atrás el Zolgensma de Novartis, indicado para la atrofia muscular espinal y disponible en la sanidad pública desde el pasado diciembre a un precio oficial de 1,95 millones de euros."

Com que d'aquest tema ja en vaig parlar fa uns dies, ara ja no hi afegeixo res. Només volia aportar aquestes dades, com un exemple més del que llavors explicava, que resumit era això:

"La paradoxa, però, és aquesta: vivim en una societat en la qual de vegades es fa "tot" per salvar una vida (...), i alhora, a causa d'aquesta concentració de recursos, es poden estar desatenent, precaritzant, exposant, hipotecant, les necessitats de moltes altres criatures. Perquè amb els pans i els peixos només feia miracles Jesús."

--

11/12/2022: Després d'haver penjat ja aquest escrit, el mateix dia, més tard, veig aquesta altra notícia: "El medicamento más caro del mundo (...) cuesta 3,5 millones de dólares" (Miguel Jiménez, El País, 08/12/2022).