"Solo el 28% de los niños famélicos accede al tratamiento nutricional de emergencia." (1)
A l'Óliver, un nen de dos anys resident a Mèxic, li van detectar un tumor al cap, i els seus pares van demanar ajuda per tal que pogués ser traslladat a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, amb l'objectiu d'intentar salvar-li la vida. La notícia va sortir a la majoria de diaris, amb grans titulars i articles de mitja pàgina.
A partir de llavors, l'Óliver va seguir sortint als diaris. Primer, amb la informació que una persona s'havia ofert per pagar les despeses d'un avió medicalitzat per traslladar-lo des de Mèxic a Barcelona. Després, amb les informacions dels preparatius del viatge, l'arribada, les primeres exploracions i anàlisis, la programació de l'operació, la seva execució, el resultat, els tractaments posteriors...
Els diaris anaven explicant la història amb tota mena de detalls, perquè aquestes històries agraden als lectors: històries que toquin la fibra, i encara millor si el protagonista és un nen. Perquè un nen "concret", per exemple amb un tumor al cap, i més si ens expliquen la seva vida i ens diuen que està a punt de morir, ens preocupa, ens entendreix.
La paradoxa, però, és aquesta: vivim en una societat en la qual de vegades es fa "tot" per salvar una vida (per exemple la d'un nen com l'Óliver), i alhora, a causa d'aquesta concentració de recursos, es poden estar desatenent, precaritzant, exposant, hipotecant, les necessitats de moltes altres criatures. Perquè amb els pans i els peixos només feia miracles Jesús.
Es pot parlar d'aquesta manera, de la vida d'un nen i d'uns altres nens, fent aquestes comparacions? O potser és lleig? És clar, de tot això, als pares de l'Óliver, si me'ls trobés, segurament no m'atreviria a explicar-los res, sobretot ara, en aquest moment, perquè seria molt complicat. Perquè el més important per a ells és la vida del seu fill... Sigui dit de passada: igual que per a les mares i pares dels fills en risc immediat de mort a causa de desnutrició o d'una diarrea, unes situacions crítiques que sovint es podrien enfrontar, comparativament, amb pocs recursos.
Tal com deia al títol, he fet servir el cas de l'Óliver només com a exemple. Es podrien posar fàcilment altres exemples, de "paradoxes" d'aquestes, també més properes, quotidianes. Per exemple, mentre aquí en alguns casos s'inverteixen recursos "milionaris" (literalment) fent alguns tractaments o intervencions mèdiques a alguns malalts, resulta que quan truques al CAP et surt una màquina parlant, i si al final aconsegueixes que et visiti un metge, com que té cinc minuts per malalt, gairebé només li pots dir hola i adeu.
(1) Rosa M. Bosch, La Vanguardia, 24/7/2022. És el titular de la notícia que, entre altres coses, diu: "Una de cada cinco muertes de niños que todavía no han cumplido los 59 meses se atribuye a la emaciación grave, causada por la escasez de nutrientes combinado con reiterados ataques de otras enfermedades, como la malaria, el sarampión y la diarrea."
