La història és un contenidor ple d'històries, cada una de les quals alhora és també un contenidor d'històries més petites, i així successivament...
A la vegada, com que els humans som de capacitats finites, a l'hora de construir un relat, dels infinits relats dels infinits contenidors que ens envolten només en podem seleccionar alguns. Un petit grapat. I aquest petit, ínfim grapat (cadascú el seu), que subjectivament triem, alhora el podem remenar i explicar de moltes maneres diferents. I llavors tant pot acabar sortint una botifarra d'ou com un fuet, o una fideuada, o un coet de Sant Joan.
El resultat, la constatació, la realitat, és aquesta: que la història és una rondalla o, més exactament, infinits milions de rondalles. Cosa que d'altra banda és irrellevant, intrascendent, ja que al capdavall tot és finit, i de les infinites rondalles possibles, d'infinites formes, colors i textures, al final no en quedarà cap vestigi, ni el més mínim, només un infinit forat negre de no res.
Malgrat tot això tan evident, tots ens encaparrem en defensar, si cal amb ungles i dents, el relat inventat que ens hem inventat. I així anem vivint, mentre no ens morim.
