El Joan Pintor torna a dir que es vol morir i no es vol morir, que sí i que no. Com que ja és un tema habitual, li dic que jo ho tinc ben pensat, i que si arriba un punt que la meva vida em cansa, que ja no m'agrada, i llavors no acabo de trobar una manera que em convenci per plegar, per morir-me, me n'aniré a Colòmbia, o a Mèxic, o al Congo, a algun país en el qual abundin els sicaris. I en contractaré un perquè em peli a mi.
-I si el pagues i després no et mata?
Mira-te'l, el Joan, pensa en tot! Però jo també, i li dic que li pagaria la meitat per endavant, i que l'altra meitat li diria que la duria a sobre el dia que em pelés, i que un cop feta la feina ell mateix ja se la cobraria. I que si no em pelava, el denunciaria per fals sicari, fraudulent i estafador.
Em surt així, sobre la marxa em passa pel cap aquesta ocurrència. Però després hi torno a pensar, i penso que potser és una opció que no hauria de descartar del tot. I és que si arriba un punt que la cosa (la vida) té mala pinta, ja està bé tenir pensat un pla B, i per si de cas també un pla C, i un D...
