Dues persones, per separat, em parlen d'un parent seu. El dibuix que en fa cada una és bastant diferent. Una en fa gairebé una hagiografia, i silencia o relativitza tot allò eventualment problemàtic del parent. Perquè és obvi que vol donar-ne una bona imatge; no vol que sobre el record d'aquest parent hi hagi cap ombra.
L'altre, en canvi, s'ho passa bé ressaltant les contradiccions de la vida d'aquest parent. Subratlla la feina que en general s'ha fet al llarg dels anys per tal que la seva imatge pública fos modèlica, exemplar. A ell no li fan por, les contradiccions de la vida d'aquest parent. Al contrari, considera que fan el protagonista més versemblant. I més interessant.
El seu parent era una persona molt important, un personatge públic molt influent. Encara ho és avui, tot i que va morir fa molts anys. Molts, quan encara en faltava un bon grapat perquè nasquessin aquests dos descendents seus.
Tots dos tenen la mateixa informació del seu parent, això és el més curiós. Cartes, documents, publicacions... Tots dos han pogut accedir sense dificultats a la mateixa informació, en igualtat de condicions. I tots dos han estat interessats a fer-ho. També estan al cas de la informació que, temps enrere, es va destruir. Que es va destruir amb el propòsit de fer desaparèixer aspectes del seu parent que, als qui van promoure la destrucció, no els semblava oportú que fossin coneguts.
L'única diferència és "la lectura que en fan", la interpretació, de tot plegat. I la selecció, sobretot per part del primer, que de manera conscient prefereix no parlar de tot allò que podria afectar el relat bonic, sense ombres, que ell vol que perduri del seu parent.
M'agraden, aquestes històries. El fet que dues persones, amb la mateixa informació, "a partir de la seva manera de ser", donin versions tan discrepants d'un mateix fet o una mateixa persona. Dic que m'agraden i m'interessen perquè són recordatoris de com, en general, es construeixen els relats històrics i els relats familiars. De manera més aviat poc fiable...
