A l'entrada del supermercat un home capta. És un home gran, potser té la meva edat. L'he vist aquí altres vegades, quan de tant en tant passo per aquest carrer. És molt educat, sempre somriu, tant si algú li dona alguna moneda com si no.
Sovint passo de llarg, però aquesta vegada m'aturo i li pregunto si vol alguna cosa del supermercat. Em diu que sí, pollastre, si pot ser, que després ell ja el courà.
Entro al supermercat, compro pollastre i també una barra de pa per a mi. Mentre estic a dins, se m'acosta una dona, potser també té la meva edat, i em diu: "Aquest home de fora el porten cada dia en taxi, jo ho he vist". I afegeix, seriosa, indignada: "Nosaltres a peu, i ells en taxi!". Així, "ells" en plural...
Suposo que m'ha vist que parlava amb ell abans d'entrar, potser m'ha sentit, no me n'he adonat. Li dono les gràcies per la informació, però no me la crec, no em sembla versemblant, el que m'ha dit, malgrat el seu "jo ho he vist".
Uns dies després, a un altre carrer bastant a la vora del supermercat, veig el mateix home. Camina a poc a poc, amb el cap cot, amb un caminar cansat. M'aturo i, des d'uns metres més enllà, me'l miro. Arriba davant d'una porta, l'empeny, entra i la tanca. És una casa "ocupada" per famílies de gitanos migrants, sovint se'ls veu pel barri, amb carrets, remenant contenidors i recollint tot allò que pot tenir encara algun valor.
Penso en aquella dona. Se m'acudeixen hipòtesis, més aviat tristes, relatives al fet que em digués que el duien en taxi, quan aquest home resulta que viu a menys de cinc minuts del supermercat...
