De vegades he dit que no m'hauria d'entretenir parlant de barres de pa i altres aliments arreplegats. Avui, però, faré una altra excepció.
Fa uns dies, al vespre, al damunt d'un banc del carrer, vaig trobar una caixa gran plena de barres de pa. Era pa d'un supermercat del barri on estava, cada barra amb la seva funda de paper. Per gust, m'hauria endut la caixa sencera, amb potser vint barres de pa. Però a la Lívia no li hauria fet gens de gràcia, aquella invasió de pa i, a més, estava bastant lluny de casa. De manera que em vaig resignar i només em vaig endur cinc barres.
Cinc barres de pa et poden durar uns quants dies. I de mica en mica s'aniran assecant. Llavors tens diferents opcions: ficar-les al congelador, si en tens un de gran (no és el cas), deixar-les assecar, o retardar l'assecatge a dins de bosses de plàstic, en aquest últim cas, amb el risc, si no vigiles, que el pa es pugui florir.
Si deixes que s'assequi, segons el tipus de pa, un cop sec pot tenir diferents graus de duresa, en alguns casos una duresa molt elevada, realment difícil de rosegar. Tenint en compte això, pots limitar les dificultats per clavar-li queixalades si, abans que s'assequi, llesques el pa; com més primes les llesques, millor, més fàcil de mossegar-les després.
Si un d'aquests pans densos, especialment durs un cop secs, no l'has llescat abans d'assecar-se, després, és clar, encara tens l'opció de serrar-los. No exagero: alguna vegada, en aquests casos, he fet servir una serra. Però moltes vegades no cal, perquè hi ha molts pans que un cop secs no tenen aquesta consistència, i els pots rosegar amb facilitat. Vaja, si tens bones dens, i jo encara tinc aquesta sort.
Quan vull menjar pa que he deixat assecar, sobretot si és un pa "de consistència i duresa elevades", de vegades el que faig és això: primer, el poso un moment sota l'aixeta, que s'amari una mica, però no excessivament. Després, el fico al microones, molt poca estona, al voltant de mig minut o menys. El resultat és una transformació interessant: queda amb la consistència de les croquetes de Santa Teresa.
A continuació, aquest pa que ha passat pel microones l'amaneixo amb un raig d'oli, hi espolso una mica de sal... i me'l menjo com si fos el menjar més bo de tots els menjars!
Per sort, no tinc cap problema amb el gluten, de manera que em puc menjar tot el pa que vulgui. Una sort immensa, i per partida doble: perquè de pa te'n trobes per tot arreu, tot sovint, i perquè el pa, del tipus que sigui, acabat de coure, mig sec o sec del tot, el trobo sempre boníssim.
I apa, avui prou de pa, i a veure si ara m'estic una bona temporada sense parlar de barres de pa.
