"Así lo recuerdo y así consta en mis apuntes de la época." Oriol Regàs (1)
Com més ens expliquem una història, uns fets, com més ens els expliquem "nosaltres a nosaltres mateixos" (en solitari, dins de la nostra ment), no és que els fixem més bé, que els conservem millor, menys inalterats, sinó més aviat, en part, al contrari: com més vegades els recordem, com més vegades els "remuguem", són més les possibles transformacions que pot patir el record.
Segurament amb unes altres paraules, és el que diuen els entesos en el tema del funcionament del cervell, de la memòria, de la conservació dels records.
Com que aquesta transformació, quan es produeix, és una transformació silenciosa, imperceptible, d'alteracions mínimes cada vegada, és difícil, o impossible, ser-ne conscient. Cada remugada només "un petit pessic", indetectable. I així, una vegada i una altra, al llarg del temps, a força d'acumulacions de mínimes alteracions, aquestes alteracions es poden acabar convertint en alteracions importants, en relació "amb el primer record".
Confrontar els propis records amb els d'una altra persona de vegades pot servir per esbrinar si, sobretot en allò essencial, són coincidents o no ho són. En el segon cas, si no ho són, i si la confrontació no és només amb una persona, sinó amb més persones, llavors, la quantitat de testimonis coincidents o discrepants pot ser una referència. A més coincidències, més possibilitats de no haver-se allunyat massa d'una versió no distorsionada. I al contrari.
Possibilitats, no garanties. Perquè de vegades, en relació amb segons quins temes o fets, hi ha distorsions que afecten col.lectius sencers. De manera semblant, a tots els membres del col.lectiu. Però això, com que a banda de ser un tema prou important, és alhora un altre tema, avui ho deixarem de banda.
Una manera d'intentar limitar aquests perills, aquestes incerteses, aquestes distorsions dels records, és optar per escriure els fets que es volen recordar tan aviat com sigui possible. No és cap garantia en relació amb la fidelitat del text escrit als fets viscuts o observats, i que es volen recordar inalterats, perquè escriure és el resultat d'una doble subjectivitat: primer, la de l'observació inicial, i després, la del mateix procés d'escriure. Són dues fases en les quals ja hi pot haver desviacions, de l'envergadura que sigui.
Però, si més no, escriure serveix per a, més endavant, tenir la referència "d'allò que es va observar i a continuació es va escriure" amb el propòsit de, posteriorment, poder-ho recordar millor. És a dir, no garanteix que el primer escrit sigui fidel a la realitat, que no tingui ja distorsions, però és una protecció més gran en relació amb posteriors alteracions sobrevingudes. Que seria el que passaria, que passa amb més facilitat, si només confiem en els records guardats al cap.
I és que "els arxius mentals", els pensaments, poc o molt van canviant, però els papers no.
