Des de la terrassa de l'àtic, de nit, veig la ciutat il.luminada. Les llums de les finestres, la resplendor dels carrers. Al cel, bastants núvols. Han dit que plouria. I llavors m'imagino que, en lloc de gotes, comencen a ploure llibres, cada cop més llibres, sense parar, tants que, de mica en mica van omplint els carrers, van tapant les cases, les teulades, les xemeneies. Fins que la ciutat desapareix, del tot. Només es veu un mar de llibres.
L'endemà, quan em llevo, mentre el sol comença a sortir miro per la finestra, i llavors m'imagino un altre cop aquell munt de llibres tapant la ciutat. Però ara en lloc de com un mar ho veig com un desert de dunes. En lloc de sorra i pedres, llibres i més llibres. Alguns llibres han caigut oberts, i amb el vent van passant les fulles.
11 de set. 2018
9 de set. 2018
8 de set. 2018
Àdhuc
Àdhuc! Llur! Adesiara! Ensems!
-va bramular el Capità Haddock.
Para compte amb les paraules.
Llevat (i ara no va de llevadores,
ni de la fermentació del pa)
que el teu hipotètic lector
tingui, com a mínim,
el nivell C de català.
Nogensmenys! Òmnium! Manxiula!
-va tornar a bramular el Capità Haddock.
-va bramular el Capità Haddock.
Para compte amb les paraules.
Llevat (i ara no va de llevadores,
ni de la fermentació del pa)
que el teu hipotètic lector
tingui, com a mínim,
el nivell C de català.
Nogensmenys! Òmnium! Manxiula!
-va tornar a bramular el Capità Haddock.
5 de set. 2018
4 de set. 2018
28 d’ag. 2018
El Revolt de les Monges - 4
Cronologia de les flitades d'esprai:
El monòlit, abans dels llaços grocs, però ja "intervingut" per algun aprenent de grafiter amb la flitada negra a la creu (1):
Segona "intervenció":
Tercera (i de moment última) "intervenció":
És probable que abans d'aquestes pintades ja n'hi hagués hagut altres, perquè per sota de les actuals es veu una pintura gris, del color de la pedra, presumiblement feta per tal de tapar pintades anteriors (a les fotos aquesta pintada grisa no es nota, però quan ets allí es veu clarament). (2)
[P.D. 04/09/2018: Abans d'ahir, diumenge, havien tornat a passar els dels llaços grocs i havien restablert "la seva normalitat". A la vista que al Revolt de les Monges l'energumenisme no minva, aquest és l'últim cop que me'n faig ressò; deixo el corresponent testimoni gràfic i (en principi) plego]
--
(1) Origen de la foto:
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/baixador-de-vallvidrera-masia-de-can-borrell-20447724
(2) La segona i tercera foto són meves, feta cada una amb un aparell diferent, els dos dolents, cosa que es nota prou amb la poca qualitat del color. [l'última, afegida posteriorment, també és meva]
El monòlit, abans dels llaços grocs, però ja "intervingut" per algun aprenent de grafiter amb la flitada negra a la creu (1):
Segona "intervenció":
Tercera (i de moment última) "intervenció":
És probable que abans d'aquestes pintades ja n'hi hagués hagut altres, perquè per sota de les actuals es veu una pintura gris, del color de la pedra, presumiblement feta per tal de tapar pintades anteriors (a les fotos aquesta pintada grisa no es nota, però quan ets allí es veu clarament). (2)
[P.D. 04/09/2018: Abans d'ahir, diumenge, havien tornat a passar els dels llaços grocs i havien restablert "la seva normalitat". A la vista que al Revolt de les Monges l'energumenisme no minva, aquest és l'últim cop que me'n faig ressò; deixo el corresponent testimoni gràfic i (en principi) plego]
--
(1) Origen de la foto:
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/baixador-de-vallvidrera-masia-de-can-borrell-20447724
(2) La segona i tercera foto són meves, feta cada una amb un aparell diferent, els dos dolents, cosa que es nota prou amb la poca qualitat del color. [l'última, afegida posteriorment, també és meva]
27 d’ag. 2018
El Revolt de les Monges - 3
He tornat a passar pel Revolt de les Monges i he vist que, al monòlit que recorda les monges assassinades, hi ha novetats. Després del pas "dels del llaç groc", ara hi han fet la seva "intervenció" els energúmens de la competència: hi han afegit les seves pinzellades vermelles. Contra la barbàrie, més barbàrie.
25 d’ag. 2018
22 d’ag. 2018
21 d’ag. 2018
Sobre el gènere biogràfic
Llegeixo un article del Jordi Amat sobre l'origen del gènere biogràfic i la seva evolució fins avui. Explica que des de Plutarc, el primer referent històric, i fins fa ben poc, l'objectiu dels autors era l'exemplaritat, de manera que els textos biogràfics sempre estaven subordinats a aquest propòsit educatiu. (1)
Diu que el punt d'inflexió (o de diversificació) es produeix a mitjans del segle divuit, amb l'anglès James Boswell, i més tard amb Lytton Strackey, dos autors dels quals, a causa de la meva gran incultura literària, haig de reconèixer que no en sé res (ni tan sols em sonaven).
Jordi Amat avança ràpidament fins a arribar a exemples actuals o recents, com ara Javier Cercas i la seva aproximació a Enric Marco (l'home que es feia passar per ex-pres dels camps nazis), o Hannah Arendt i el seu assaig sobre Eichman.
Les antigues biografies educatives, en general laudatòries i parcials, donen pas a relats més complexos i rics, que el que busquen és la persona, de manera global, amb les seves peculiaritats, contradiccions, etc.
Fins aquí el Jordi Amat, ara segueixo jo. Aquest nou format biogràfic no substitueix l'anterior, sinó que es desenvolupa en paral.lel. És a dir, la producció de biografies tendencioses i exemplaritzants (laiques o religioses) segueix gaudint de molt bona salut, sobretot a causa de la nostra necessitat de mites i líders. Les pàgines i pantalles dels mitjans de comunicació són una constatació d'aquesta realitat. (2)
El biaix "hagiogràfic" (religiós o laic) pot ser de dos tipus: d'origen inconscient o conscient. És a dir, qui escriu (o rememora parlant) pot distorsionar la realitat de manera no intencionada, a causa de veritable ignorància. O a causa "d'un prejudici positiu" tan ferm en relació a la persona biografiada que, encara que qui escriu "en teoria tingui a l'abast la informació", de manera inconscient descarta qualsevol pista que no conflueixi amb el propòsit laudatori i exemplaritzant.
L'altra possibilitat és la intenció clara de distorsionar o mentir. Tal com per exemple es feia durant l'estalinisme, eliminant dels relats i dels documents gràfics oficials les persones que havien anat "caient en desgràcia". I tal com segueixen fent avui molts grups i institucions, per tal de fer valdre els seus propòsits: quan convèncer és difícil, sembla que la falsedat ajuda (no em sembla que sigui necessari posar exemples).
La distorsió o mentida intencionada ens torna als temps més remots de la història. Perquè la voluntat educativa sempre s'ha exercit, tant a través de la lloança desmesurada d'una persona o institució, com de la demonització absoluta "dels altres". Santificar algú (religiosament, políticament, etc.) és molt més fàcil quan es poden identificar (o inventar) llucifers. (3)
Entremig d'aquests riscos i embolics, per sort sempre queden autors de biografies (o d'autobiografies) que aposten per la valentia, el rigor i l'honestedat. Potser no són molts, però la seva existència ajuda al fet que llegir pugui ser una activitat molt estimulant.
--
(1) Culturas, La Vanguardia, 21-7-2018
(2) Aquesta convivència de tendències (idealitzar, qüestionar...) es manifesta no només en l'àmbit editorial, en l'esfera pública, sinó en els àmbits més reduïts, com ara els familiars.
(3) Ja sigui un adversari polític, religiós, territorial, comercial, cultural...
Diu que el punt d'inflexió (o de diversificació) es produeix a mitjans del segle divuit, amb l'anglès James Boswell, i més tard amb Lytton Strackey, dos autors dels quals, a causa de la meva gran incultura literària, haig de reconèixer que no en sé res (ni tan sols em sonaven).
Jordi Amat avança ràpidament fins a arribar a exemples actuals o recents, com ara Javier Cercas i la seva aproximació a Enric Marco (l'home que es feia passar per ex-pres dels camps nazis), o Hannah Arendt i el seu assaig sobre Eichman.
Les antigues biografies educatives, en general laudatòries i parcials, donen pas a relats més complexos i rics, que el que busquen és la persona, de manera global, amb les seves peculiaritats, contradiccions, etc.
Fins aquí el Jordi Amat, ara segueixo jo. Aquest nou format biogràfic no substitueix l'anterior, sinó que es desenvolupa en paral.lel. És a dir, la producció de biografies tendencioses i exemplaritzants (laiques o religioses) segueix gaudint de molt bona salut, sobretot a causa de la nostra necessitat de mites i líders. Les pàgines i pantalles dels mitjans de comunicació són una constatació d'aquesta realitat. (2)
El biaix "hagiogràfic" (religiós o laic) pot ser de dos tipus: d'origen inconscient o conscient. És a dir, qui escriu (o rememora parlant) pot distorsionar la realitat de manera no intencionada, a causa de veritable ignorància. O a causa "d'un prejudici positiu" tan ferm en relació a la persona biografiada que, encara que qui escriu "en teoria tingui a l'abast la informació", de manera inconscient descarta qualsevol pista que no conflueixi amb el propòsit laudatori i exemplaritzant.
L'altra possibilitat és la intenció clara de distorsionar o mentir. Tal com per exemple es feia durant l'estalinisme, eliminant dels relats i dels documents gràfics oficials les persones que havien anat "caient en desgràcia". I tal com segueixen fent avui molts grups i institucions, per tal de fer valdre els seus propòsits: quan convèncer és difícil, sembla que la falsedat ajuda (no em sembla que sigui necessari posar exemples).
La distorsió o mentida intencionada ens torna als temps més remots de la història. Perquè la voluntat educativa sempre s'ha exercit, tant a través de la lloança desmesurada d'una persona o institució, com de la demonització absoluta "dels altres". Santificar algú (religiosament, políticament, etc.) és molt més fàcil quan es poden identificar (o inventar) llucifers. (3)
Entremig d'aquests riscos i embolics, per sort sempre queden autors de biografies (o d'autobiografies) que aposten per la valentia, el rigor i l'honestedat. Potser no són molts, però la seva existència ajuda al fet que llegir pugui ser una activitat molt estimulant.
--
(1) Culturas, La Vanguardia, 21-7-2018
(2) Aquesta convivència de tendències (idealitzar, qüestionar...) es manifesta no només en l'àmbit editorial, en l'esfera pública, sinó en els àmbits més reduïts, com ara els familiars.
(3) Ja sigui un adversari polític, religiós, territorial, comercial, cultural...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
