Pluja de llibres

Des de la terrassa de l'àtic, de nit, veig la ciutat il.luminada. Les llums de les finestres, la resplendor dels carrers. Al cel, bastants núvols. Han dit que plouria. I llavors m'imagino que, en lloc de gotes, comencen a ploure llibres, cada cop més llibres, sense parar, tants que, de mica en mica van omplint els carrers, van tapant les cases, les teulades, les xemeneies. Fins que la ciutat desapareix, del tot. Només es veu un mar de llibres.

L'endemà, quan em llevo, mentre el sol comença a sortir miro per la finestra, i llavors m'imagino un altre cop aquell munt de llibres tapant la ciutat. Però ara en lloc de com un mar ho veig com un desert de dunes. En lloc de sorra i pedres, llibres i més llibres. Alguns llibres han caigut oberts, i amb el vent van passant les fulles.