Tot és estrany

Hi som. Ja no hi som.
Entremig, inventem.
Per exemple, que la vida té un sentit.
I així suportem millor el tràmit d'existir,
tan feliços amb la nostra invenció
(i si no feliços, conformats,
tampoc cal exagerar).
Tot és efímer, i gairebé tot estèril.
Llevat, potser, d'algun somriure.