Corcs i arnes - 2

Amb una altra bossa de flocs corcats segueixo un procediment diferent del que ja vaig explicar.

Primer els estenc damunt d'una safata, i la poso al sol. Al cap de ben poc els corcs comencen a treure el cap i se'n van amb presses cap a la vora de la safata. Cada vegada més corcs, com si fossin formigues d'un formiguer. De tant en tant remeno una mica els flocs, per tal d'afavorir que els més mandrosos s'espavilin i també marxin. Uns s'amaguen a sota de la safata, uns altres se'n van taula enllà. Si es queden per la terrassa, és probable que més tard algun dragonet que tomba per aquí se'ls cruspeixi.

A continuació, fico els flocs en un pot, ben tancat. Aquests me'ls menjaré sense coure, només posant-los en remull, afegint-hi alguna pansa. Aquest sistema de posar al sol els cereals, per tal de netejar-lo dels corcs, el recordava d'uns amics de fa molts anys. Els ho havia vist fer més d'una vegada.

En canvi, netejar la farina colonitzada per les arnes (papallones) és més complicat, perquè els cucs, abans de converir-se en arnes, fan un embolic de teranyines que després no hi ha manera de separar la farina dels cucs (les arnes marxen soles, te'n pots trobar per tota la casa).

Com que la separació de la farina dels cucs és complicada, en aquest cas si vols aprofitar la farina l'única alternativa és fer-ne farinetes. Per cert, he mirat per Internet les propietats dels corcs del blat i dels cucs de la farina, i són molt nutritius. De fet, els cucs de la farina hi ha gent que els cultiva, per tal de donar-los d'aliment als seus peixos, granotes, tritons i altres "animals de companyia" semblants.