Contra la distorsió dels records, escriure

"Quan escrius, llavors recordes millor." Eliud Kipchoge (1)

Com que la memòria és fràgil, escriure de vegades pot servir per minimitzar la fragilitat dels records provocada pel pas del temps. Si quan passen coses escrivim (les escrivim), com a mínim sabem que "la visió subjectiva" del moment dels fets, convertida en un text, romandrà inalterable.

Després, "aquella memòria escrita" (si hem conservat el text), ens pot servir perquè més endavant el record dels fets no sigui substituït (o no ho sigui tan fàcilment) per uns nous records, forjats amb reinterpretacions de la subjectivitat inicial.

Sabem que el text no ens pot dir "exactament el que va passar" (cadascú mira amb ulls diferents un mateix fet), però ens pot recordar la nostra percepció (i l'eventual valoració) del primer moment. Potser no és molt, però ja és alguna cosa: minimitza el risc que, amb la successió de reinterpretacions (el que en alguna mesura fa sempre el nostre cervell cada cop que recordem), al final allò que recordem tingui poca relació "amb la percepció inicial".

Quan algú ens explica allò que un altre li ha explicat, que a la vegada ho ha sentit d'un tercer, i aquest d'un quart... és obvi que al final la versió que ens arriba és poc fiable.

Doncs encara que sembli estrany, passa una cosa semblant cada vegada que recordem un fet: el que fem és "explicar-nos a nosaltres mateixos" la darrera explicació que ens hem fet (això diuen els que hi entenen). De manera que, segurament, com més vegades recordem el mateix fet, allò recordat és més susceptible de ser distorsionat.

I al final, per exemple, una petita larva de mosquit potser s'acaba convertint en una gran balena. O al revés, un elefant en una mosca (tan greu és la distorsió que maximitza com la que minimitza). De vegades aquestes coses passen: només cal llegir els diaris, o alguns llibres d'història, o alguns relats familiars...

D'acord, per molt que ens protegim i estem alerta, mai no evitarem que de vegades ens seguim fent embolics amb els elefants, les balenes, les mosques i els mosquits. Però si prenem algunes precaucions, de vegades els embolics potser seran una mica més petits. (2)

--
(1) La Vanguardia, 17/09/2018. Eliud Kipchoge havia batut el rècord del món de la marató el dia abans, i el periodista diu d'ell que és "un home que passa el temps en algun racó, prenent notes a la llibreta". Això quan no corre, és clar...
(2) Escrit relacionat: "Escriure per conservar els records" (19/07/2018)