La matraca, carrau o carraca - 2

Deia l'altre dia que el meu record i ús de la carraca per a mi no tenia cap relació, ni la més remota, amb els jueus, i que aquesta relació la vaig descobrir de gran. Sobre els costums infantils pasquals, l'altre dia també reproduïa el que diu el Diccionari català-valencià-balear a l'entrada 'fas', entra altres coses aquesta: "Acte de pegar en terra els nois armats de bastons i branques de palmera, durant els dies sants, figurant-se que van a 'matar jueus'".

Segons aquesta accepció del diccionari, resulta que a banda de l'ús lúdic que jo feia de la carraca, l'ús que feia del palmó el Diumenge de Rams, picant a terra tan fort com podia, per tal d'esclafar-ne la base, potser podria ser també una reminiscència d'activitats anti jueves (perquè sembla que és bastant diferent brandar de manera alegra i festiva rams d'olivera o palmes, que aquest frenesí esclafador del tronc dels palmons, "a veure qui l'esclafa i desfà més"...).

"Hi havia, com ara, la competència, entre els xicots, de portar la cua del palmó més llarga, en picar-los dins el temple a l'hora de la benedicció." Francesc Curet i Payrot, 'Visions barcelonines: 1760-1860. VII, La vida religiosa' (ctilc.iec.cat).

Pel que fa al lloc concret de picar el palmó, quan jo era petit no s'esclafava a dins de l'església, sinó a fora (a principis dels 60).

D'altra banda, buscant informació sobre aquest tema de les matraques, he recordat, i alhora trobat, referències a l'expressió, gràfica i alhora ben viva, "donar la matraca"... que devia ser el que jo feia amb aquella matraca o carraca que recordo, quan era petit.

A "Paremiologia catalana comparada digital" (pccd.dites.cat), a "donar la matraca" hi ha quatre referències. Amb un buscador general, afegint-hi les opcions "Clavar la matraca" i "Fotre la matraca", hi ha uns quants resultats més, val a dir que relativament pocs. Sempre amb el mateix sentit, "molestar o fer-se pesat amb coses inoportunes o amb exigències". I amb exemples com aquest: "Ma mare sempre em fot la matraca amb els problemes dels altres." (www.wordreference.com/definicio/matraca).

Doncs això, matraques, carraus, carraques, palmons... una altra estona omplerta amb divagacions intranscendents.

Per acabar: segurament, el que m'ha sobtat més d'aquesta petita recerca ha sigut assabentar-me de l'existència de les matraques de grans dimensions. Els dies de Setmana Santa que les campanes de les esglésies romanien silencioses (els dies que Jesús figurava que estava mort), a algunes esglésies es veu que es feien sonar matraques de grans dimensions, totes de fusta, amb diferents peces que en colpejaven altres (es veu que encara en queden algunes, de matraques d'aquestes). D'això, de les matraques de campanar, no en sabia res, i per descomptat no en tinc el més mínim record.

(*) Imatges agafades de:
http://tionia1.pangea.org/Paremiologia/Enciam%20de%20totes%20herbes/C%20Llunar/Setmana%20Santa.htm

La matraca, carrau o carraca

Quan era petit, a finals dels 50, o tot just començats els 60, havia tingut una matraca, i recordo fer-la rodar sense associar-la a cap altra cosa que no fos fer soroll, sense cap significat afegit. Aquest era l'ús, a diferència de la gent una mica més gran que jo, que encara n'havien utilitzat per "anar a matar jueus" els dies de Setmana Santa. Jo d'això no recordo res, d'aquest costum amb reminiscències antisemites. Aquesta relació la vaig descobrir de gran.

De fet, el nom que jo recordo és "carraca", i m'ha agradat, parlant amb l'Assumpta, saber que ella també en deia carraques. A més, ella, uns vint anys més gran que jo, sí que quan era petita encara havia anat a "matar jueus", és a dir, a fer soroll per Setmana Santa amb la carraca, i dient-ne així, d'aquest fer soroll: "anar a matar jueus". Òbviament, no es matava ningú ni s'hi pensava, eren només paraules dites per la mainada sense consciència del que es deia.

Al 'Diccionari català-valencià-balear', a 'jueu', a l'accepció 13, diu: "Anar a matar jueus: anar els nois a fer el fas, sia amb una maceta, sia amb un garric-garrac, sia amb altres instruments sorollosos".

I a 'fas', a la primera accepció: "Les matines del dimecres, dijous i divendres sant, durant les quals es té exposat un triangle de ciris i es va apagant un ciri a la fi de cada versicle, fins a romandre tots apagats (...) b) Soroll que es fa dins l'església en acabar les dites matines, quan tots els ciris són apagats, i que es sol fer amb roncadores o carraus i pegant per terra amb branques de palmera (...) c) Acte de pegar en terra els nois armats de bastons i branques de palmera, durant els dies sants, figurant-se que van a "matar jueus".

Un tio meu, una mica més gran que l'Assumpta, recorda perfectament que a la capital de comarca on va néixer, de petit també anava ben content "a matar jueus", a dins de l'església. Ell, en canvi, de les matraques o carraques en diu carraus.

He tafanejat una mica per internet i m'ha estranyat no trobar comentaris sobre la relació entre aquest "matar jueus" infantil del temps de Pasqua, i les matances de jueus de segles enrere, de vegades durant els mateixos dies, precisament per castigar els jueus, responsables de la mort Jesús (i com a lloança, "holocaust", a Déu, ja que els jueus havien matat el seu fill). Sembla que establir aquesta vinculació hauria de ser obligat (el "joc" infantil com a reminiscència dels antics pogroms). Però no, aquesta reflexió es veu que no es fa (o jo no n'he sabut trobar exemples, tampoc és que m'hi hagi dedicat tant).

Qui sí que s'hi refereix és Josep Pla, al 'Quadern gris':

"He tingut curiositat de veure en quin estat es troba això que en diem ací "matar els jueus". En tal dia com avui, a l’època de la meva infantesa, les criatures del poble acudíem a l’església havent dinat, a matar els jueus. Hi acudíem amb tota mena d’estris per fer fressa. Els uns, amb els garrots, picaven a terra; els altres percudien una llauna de petroli amb un tall de ferro; el petit comerç posava en venda unes maces ad hoc per a picar sobre qualsevol cosa; hom podia comprar també una joguina feta amb un engranatge de fusta, que es feia rodar i produïa un soroll desagradable, absolutament molest. A l’església es produïa un xivarri enorme, immens. Aquell desori representava una matança hipotètica de jueus.

"Quin origen té aquest esdeveniment? ¿És una venjança per la mort de Nostre Senyor, una venjança teòrica però de sentit claríssim? ¿És una reminiscència d’un pogrom evitat per desviació –i realitzat només simbòlicament?

"Aquesta tarda he constatat que hi havia moltes menys criatures a matar jueus que en el meu temps. En aquella època hi havia totes les criatures del poble de casa bona. Avui hi havia les més estripades: hom els deu haver donat un tall de pa i xocolata perquè vinguessin a matar els jueus. D’aquesta manera, la tradició s’haurà mantingut un any més.

"Em produeix una gran satisfacció constatar la decadència d’aquest desori arrilat i grotesc."

(el text està copiat de www.lletres.net, perquè actualment no tinc cap exemplar del llibre, suposo que la reproducció és fidel a l'original).

Per acabar, ho faré amb una poesia de 'El trobador català' (1892), d'Antoni Bori i Fontestà:

A matar jueus

'Ressurrexit! al.leluia!'
Jesús ha ressuscitat;
vinga el martell i la maça
i a esvalotar al veïnat.
Ruixem-la d'aigua beneita,
i de l'església, amb mil veus,
sortim a matar dimonis,
anem a matar jueus!

Al Senyor Nostre ells escarniren;
amb crits i mofes ells escupiren
en el front seu;
amb rams i vergues ells l'assotaren,
i en el Calvari crucificaren
a l'Home-Déu.

Aixequem-los'hi la guerra
amb el nostre crit etern;
escombrem-los de la terra
i enfonsem-los a l'infern.

I, fent eterna nostra venjança,
no els donem treva, temps, ni esperança
au, nois, contra ells;
per llà on es vegi que un jueu passa,
braços enlaire, bons cops de maça,
cops de martells.

'Ressurrexit! al.leluia!'
Jesús ha ressuscitat;
vinga el martell i la maça
i a esvalotar el veïnat.
Ruixem-la d'aigua beneita,
i de l'església, amb mil veus,
sortim a matar dimonis,
anem a matar jueus!

Versió de l'edició d'Editorial Millà, 1963 (p. 141). Al pròleg (firmat per A.M., suposo que algú de la família Millà), es diu de Bori i Fontestà: "Algunes de les seves composicions foren premiades en els Jocs Florals de Barcelona (...) es distingí, també, com a pedagog, exercint el professorat en les escoles d'infants, essent molt estimats els nombrosos llibres que publicà en matèria d'ensenyament."

Amén.

Avanços de la ciència

Avanços de la ciència:
mitjançant la manipulació
dels gens oportuns,
aviat podrem, si volem,
pixar vi en lloc de pipí.
Més endavant (diuen),
fins i tot podrem triar
la bodega i l'anyada.
Els pobres, naturalment,
seguirem com estem:
en lloc de cabernet sauvignon,
continuarem pixant pixums.

Gimnàs d'escriptura - 2

Punt,
punt i coma,
dos punts,
punt i a part,
punts suspensius...
És una qüestió de ritme,
i cadascú té el seu
(tanmateix, si no t'entenen
perquè els despista el teu ritme,
potser val més que el canviïs).

Gimnàs d'escriptura

Treu el punt,
posa una coma,
canvia la paraula, 
modifica o suprimeix la frase...
Tira-ho tot a la paperera.
Torna a començar:
paraules,
més paraules,
frases, punts, comes,
pàgines, més pàgines...
Paperera o no.
En qualsevol cas,
gimnàs d'escriptura.

Una explicació alternativa

(sobre salut mental)
https://horitzontal.blogspot.com/2020/10/una-explicacio-alternativa.html

Dissenys de calzes, custòdies i sagraris (El Joan M. - 3)

Un dels dies que vaig a veure el Joan M. me'l trobo amb el cap més endreçat i despert, i aprofito per preguntar-li coses de la seva vida que em tenen encuriosit. Com que sé que quan era jove va treballar en una joieria, durant uns quinze anys, li pregunto com va ser que hi va entrar, i que què hi feia.

Em diu que abans ja treballava en una altra joieria, fent una mica el que convingués, dur encàrrecs amb la bici, endreçar... Alhora, quan plegava, anava a classes de diferents matèries a una escola d'arts i oficis, i allí, un professor un dia li va dir que una joieria important buscava algú que dibuixes bé, per fer dissenys de peces, i que per què no provava, a veure si l'agafaven, ja que tenia molta traça dibuixant.

S'hi va presentar, i el van accepta. De manera que va canviar de joieria, i durant uns quinze anys s'hi va quedar, fins que a causa de la baixada de la feina van anar reduint el personal. Diu que no el pagaven bé, però com que la feina li agradava, el sou migrat no el preocupava molt.

Li pregunto que quina mena de dissenys feia, i em diu que a la joieria feien de tot, "obra religiosa i civil". De la primera diu que feien tant calzes, com patenes, custòdies, sagraris, plafons de Sants Sopars, imatges de sants, medalles... Que quan hi havia algun encàrrec, o l'amo tenia alguna idea, ell feia diferents dibuixos, i llavors els altres escollien el disseny que més els agradava. Després, al taller, feien la peça. Em diu que el que feien més eren medalles, moltes medalles, amb el Sagrat Cor o la Mare de Déu, o sants, Sant Josep, Sant Antoni, Santa Clara, o el sant que fos, el que els encarreguessin.

Em diu que quan els feien una petició d'un sant que per a ells era nou, llavors consultaven un llibre de sants que tenien al taller. Era un llibre amb una descripció de cada un dels sants, amb la seva vida, però sense imatges. A partir de la descripció, ell s'inventava la imatge del sant, i llavors feien la medalla, el plafó o el que s'escaigués. I alhora ell feia una fitxa amb el nom del sant i el dibuix, per si els tornaven a demanar una altra medalla o escena amb el mateix sant.

No ho negaré

No negaré el que he dit,
no negaré el que he fet.
No ho negaré mai.
Ni el meu passat antic 
ni el més immediat.
Assumeixo com he sigut,
com m'he comportat,
també els plats que he trencat,
i les llàgrimes que he causat.
Perquè, molt pitjor que aquests records,
seria el maquillatge, l'oblit, 
la negació, la falsedat.

Veritats i mentides

I ara et dic una mentida,
i una altra mentida,
i una altra mentida.
I quan les tinguis totes juntes,
potser tindràs la veritat
(si ets una mica espavilat).
I al revés:
si et dic la veritat,
i una altra veritat,
i una altra,
si no ets espavilat,
potser acabaràs enganyat.

Teologies sobre salut mental

(sobre la psiquiatria bilologista)
https://horitzontal.blogspot.com/2020/10/teologies-sobre-salut-mental.html