El passavolant

14 d’oct. 2025

Temes familiars

Ni el recomano ni en faig propaganda

https://442m.blogspot.com/2025/10/ni-el-recomano-ni-en-faig-propaganda.html

Equivocacions

https://442m.blogspot.com/2025/10/equivocacions.html

8 d’oct. 2025

Sobre salut mental

Què has demanat?
https://horitzontal.blogspot.com/2025/10/que-has-demanat.html

El Remigio
https://horitzontal.blogspot.com/2025/10/el-remigio.html

Obsessions i compulsions
https://horitzontal.blogspot.com/2025/10/obsessions-i-compulsions.html

Una és massa, cent no són suficients
https://horitzontal.blogspot.com/2025/10/una-es-massa-cent-no-son-suficients.html

No és ell, és la malaltia
https://horitzontal.blogspot.com/2025/10/no-es-ell-es-la-malaltia.html

5 d’oct. 2025

El mateix dia que em trobo pel carrer una barra de pa i cinc panets, també trobo "El escritor de diarios", de l'Andrés Trapiello (Ediciones Península, 1998). El fullejo una mica, i a partir d'algunes coses que diu, penso que el que jo vaig escrivint potser és també una mena de diari. Perquè encara que parli de diferents temes, en general jo sempre hi sóc, com a espectador o protagonista de les històries que m'envolten i que explico, a banda que sovint també hi afegeixi i hi barregi algunes reflexions.

Com en tots els diaris (això també ho diu l'Andrés Trapiello), la meva selecció dels temes no és resultat de l'atzar (encara que de vegades jo digui que sí), ja que de manera més o menys conscient, sempre hi ha la intenció (a banda d'altres intencions de menor importància), de mirar de donar una bona imatge de mi mateix. Perquè, en definitiva, el que tots volem és això, que ens acceptin i ens valorin una mica, per alguna cosa, i cadascú ho intenta com pot.

De fet, fins i tot podria ser que, per exemple, la meva relació amb persones amb problemes mentals tingui bastant a veure amb el que he dit: amb el fet de voler fer bones obres, com els Boy Scouts, per tal que se'm valori per aquesta dedicació. És a dir, que en aquest senti, aquesta activitat, i a sobre "després parlar-ne", seria una manera de promocionar el producte que venc, quan visc i quan escric: "jo com a bona persona".

Bé, també és veritat que el món de la salut mental, des de sempre, o des de molt jove, m'ha atret. És una atracció en part intel.lectual i en part emocional, i que crec que, si més no una mica, la puc desvincular del que he dit fa un moment. Vaja, suposo que tot és veritat, tant una cosa com l'altra.

Torno a la cosa del Diari. Si escrivís "un diari més diari", seqüencial, un dia, un altre dia... la presencia en aquest diari de barres de pa (i altres aliments) recollits del carrer hauria de ser més habitual. Però és clar, tothom se n'atiparia, "de tant pa". Si sempre parlés d'això, que si avui ha sigut una barra de quart, o un litre de llet, o dues taronges o una poma, o un paquet de cereals... seria molt reiteratiu i ben avorrit. Oi que sí?

Igual que també es faria cansat si comentés totes les samarretes i altres peces de roba que vaig arreplegant. O els llibres que em trobo, uns que potser fullejo, uns altres que llegeixo; uns que conservo i uns altres que després deixo a algun punt d'intercanvi. Això, a banda dels molts llibres, la majoria, que no m'interessen gens i que, en general, si algú altre no els recull, sé que acabaran a la brossa, a dins d'algun contenidor, quan passin els serveis de neteja.

Una altra vegada el diari: ¿se'n pot dir diari, del conjunt de textos heterogenis que vaig escrivint, i més o menys agrupant segons els temes? I d'altra banda, que es pugui o no considerar un diari, té alguna importància?

Per acabar: potser el comentari del llibre de L'Andrés Trapiello només era una excusa. Una excusa per parlar, un cop més, de les barres de pa trobades: un tema "important", en la meva vida. Potser només era això: que feia temps que no parlava de barres de pa trobades, i per poder-ho fer un altre cop, per dissimular una mica, he hagut de fer tota aquesta comèdia dels diaris i del Trapiello.

3 d’oct. 2025

La versió de la Sílvia

"A menudo distorsionamos los recuerdos para que coincidan con nuestra idea de lo que debería haber ocurrido o confirmen las explicaciones de la realidad que más nos convienen." Luis Rojas Marcos (1)

Em sembla que ja ho vaig explicar. Un dia, a la Sílvia, una amiga de fa molts anys (potser abans la vaig anomenar d'una altra manera), li vaig dir que a la germana de l'Elisabet, malalta de càncer, l'estada a un "centre alternatiu" del qual la Sílvia en té molt bona opinió, a la germana no li va servir de res.

La Sílvia, llavors, em va dir que això va ser perquè, al marxar del centre, la germana no va seguir les indicacions que li havien donat, i que a sobre, va dur una vida de descontrol i de drogues.

Li vaig dir que estava del tot equivocada, que no va ser així. Que ni descontrol ni drogues, que la germana en tot moment va seguir fent una vida ordenada. I que a més, l'estada al centre, a banda de no servir-li de res, de no treure'n cap profit, encara la va perjudicar, a causa de la rigidesa i la vida espartana que li feien seguir: molt rigor, molt cansament, i cap benefici.

Fa uns dies vaig tornar a parlar amb la Sílvia, i va tornar a sortir el tema de la germana de l'Elisabet i la seva estada al centre. I la Sílvia em va tornar a dir exactament el mateix que la primera vegada: que si el descontrol, les drogues...

Em vaig quedar bocabadat. Sorprès, li vaig recordar, li vaig tornar a repetir, l'explicació de la primera vegada, no feia molt temps, uns mesos. Li vaig repetir l'explicació de manera ben clara, però sense insistir, convençut que, després, ella potser tornaria a la seva versió. Perquè la seva versió és la que més li agrada (la que més li encaixa), en relació amb el seu convenciment de l'eficàcia de les propostes terapèutiques, regeneratives o com es vulguin anomenar, d'aquest centre, un centre que ella té del tot idealitzat. El centre, i la persona que el va crear, ara ja morta, una persona a la qual podria dir-se que gairebé "venerava".

És curiós, perquè la Sílvia no va conèixer la germana de la Lívia. L'únic que en pot saber, que n'ha pogut saber, de la germana, és a través del que la Lívia li hagi explicat en algun moment. Igual que jo, que el que en sé és a través de la Lívia. Això sí, amb de diferència, entre la Sílvia i jo, que es veu que la Sílvia ha preferit "inventar-se una altra versió", sense cap relació amb la realitat.

És curiosa, la capacitat que de vegades tenim d'aferrar-nos a relats allunyats de la realitat (inconscientment "inventats"), d'aferrar-nos-hi encara que, algú, ens faciliti informació fiable que contradiu de manera clara la nostra versió.

--
(1) Antídotos de la nostalgia. Espasa Calpe, 1999 (p. 48)