"A menudo distorsionamos los recuerdos para que coincidan con nuestra idea de lo que debería haber ocurrido o confirmen las explicaciones de la realidad que más nos convienen." Luis Rojas Marcos (1)
Em sembla que ja ho vaig explicar. Un dia, a la Sílvia, una amiga de fa molts anys (potser abans la vaig anomenar d'una altra manera), li vaig dir que a la germana de l'Elisabet, malalta de càncer, l'estada a un "centre alternatiu" del qual la Sílvia en té molt bona opinió, a la germana no li va servir de res.
La Sílvia, llavors, em va dir que això va ser perquè, al marxar del centre, la germana no va seguir les indicacions que li havien donat, i que a sobre, va dur una vida de descontrol i de drogues.
Li vaig dir que estava del tot equivocada, que no va ser així. Que ni descontrol ni drogues, que la germana en tot moment va seguir fent una vida ordenada. I que a més, l'estada al centre, a banda de no servir-li de res, de no treure'n cap profit, encara la va perjudicar, a causa de la rigidesa i la vida espartana que li feien seguir: molt rigor, molt cansament, i cap benefici.
Fa uns dies vaig tornar a parlar amb la Sílvia, i va tornar a sortir el tema de la germana de l'Elisabet i la seva estada al centre. I la Sílvia em va tornar a dir exactament el mateix que la primera vegada: que si el descontrol, les drogues...
Em vaig quedar bocabadat. Sorprès, li vaig recordar, li vaig tornar a repetir, l'explicació de la primera vegada, no feia molt temps, uns mesos. Li vaig repetir l'explicació de manera ben clara, però sense insistir, convençut que, després, ella potser tornaria a la seva versió. Perquè la seva versió és la que més li agrada (la que més li encaixa), en relació amb el seu convenciment de l'eficàcia de les propostes terapèutiques, regeneratives o com es vulguin anomenar, d'aquest centre, un centre que ella té del tot idealitzat. El centre, i la persona que el va crear, ara ja morta, una persona a la qual podria dir-se que gairebé "venerava".
És curiós, perquè la Sílvia no va conèixer la germana de la Lívia. L'únic que en pot saber, que n'ha pogut saber, de la germana, és a través del que la Lívia li hagi explicat en algun moment. Igual que jo, que el que en sé és a través de la Lívia. Això sí, amb de diferència, entre la Sílvia i jo, que es veu que la Sílvia ha preferit "inventar-se una altra versió", sense cap relació amb la realitat.
És curiosa, la capacitat que de vegades tenim d'aferrar-nos a relats allunyats de la realitat (inconscientment "inventats"), d'aferrar-nos-hi encara que, algú, ens faciliti informació fiable que contradiu de manera clara la nostra versió.
(1) Antídotos de la nostalgia. Espasa Calpe, 1999 (p. 48)
